Ahir vaig assistir a l'última de les tres trobades d'escoles en valencià a què vaig ser convidat (la de Cocentaina). A cadascuna d'elles vull fer el seu post. Començaré per la primera, per la de Marines.
Vaja per davant el meu respecte i la meva admiració cap al moviment de les trobades de les escoles en valencià per tots els anys de lluita en favor de la nostra cultura. Hi hagué una gran participació; si no recorde malament unes 15.000 persones posava la premsa i done fe que hi havia moltíssima gent. Felicitats per la participació.
Com a part negativa diré que, pel que a mi respecta i també pel que fa a d'altres autors amb qui he coincidit, o que m'ho han comentat, no se'ns ha tingut en compte. Per cap lloc vaig trobar el meu nom com a assistent a la jornada; ni per cap altaveu tampoc no el vaig sentir. Pel que fa a la meva obra, solament hi havia l'última novel·la que havia publicat. En aquesta ocasió, quan vaig preguntar sobre la resta de les meves obres ningú no se'n responsabilitzava (organitzadors, llibreters...). Bé, allí estava jo sota una carpa amb l'anagrama de l'AELC i amb un sol exemplar sobre la taula. Pareixia el representant d'alguna secta estranya. Amb raó la gent no s'atrevia a acostar-se; em miraven de reüll i se n'anaven. Encara com i al final del matí s'atansaren un grupet de xiquetes del col·legi Sant Miquel de Llíria a saludar-me. Feia poc que havien llegit la novel·la Uendos.Ps. el pròxim post serà la trobada de Benimamet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada