Constant Gil i la cerveseria Madrid

Me n'acabe d'assabentar. Constant ha mort. El pintor Constant Gil ha mort. Immediatament un devessall de records, vinguts d'aquella cova on s'arreceren les vivències, se m'han fet presents. Vaig conéixer Constant allà pels anys 70, quan vaig venir del poble perquè el Cap i casal em polira. Algú, crec que fou Guille l'argentí (Guillermo Fernàndez) amb qui vaig treballar a la Universitat Laboral qui em parlà de la Cerveseria Madrid i d'un grup d'escriptors que s'hi reunia. Allà que vaig anar jo amb un feix de poemes sota el braç. Hi havia Àrias, un altre poeta que li deien el Conde i alguns més de qui la memòria ja no me n'ha volgut fer partícip. Només vaig assistir-hi a tres o quatre reunions. Amb els anys es traslladaren al café Malva-rosa i jo ja no hi vaig acudir. Bé, d'aquella època és el record de Constant. Ell era l'amo de la cerveseria Madrid. Un local ad hoc decorat per una bona col·lecció de les seves pintures. Allà vaig ser, com molts d'altres, dels primers que van tastar la famosa Aigua de València i del coctel Rocafull, tots dos inventats per Constant.

Amb el devenir del temps he anat tornant molt esporàdicament al Madrid, però els diversos canvis de decoració i d'ampliacions del local li tragueren l'encís que jo havia atresorat en el record i deixà d'interessar-me.

Constant, descansa en pau en un món de colors i de còctels. Llarga memòria a tu.