dilluns, de juliol 13, 2009

HOMENOTS: SENTO BEGUER

Vicent Beguer, fill d’home de lletres (son pare fou escriptor i historiador; fundà la llibreria Botafocs el 1978), no podia ser d’altra manera que Sento s’hi dedicara, si no a crear-ne, sí a explorar-los senderols i carreteres (amb aquell famós Citroën 2 cavalls furgoneta ja desaparegut) per dur-los a bon port: els ulls dels lectors.
Si volem buscar-li una altra gènesi a la vocació que li recolze la criança familiar hem d’anar a terres d’Àfrica on dirigí durant el temps de mili la Biblioteca d’Oficials i la de Tropa al Parc d’Artilleria de Ceuta. I és que l’argentat dels peixets que viuen entre els papers sempre l’ha cridat.
I si volem buscar-li currículum, el trobem implicat en la coordinació del muntatge i funcionament de la Fira del Llibre de València des dels anys 1984 fins al 1990. Vocal de la Junta Directiva del Gremi de Llibrers (1983-1991). Dirigí un programa de ràdio dedicat a la cultura en la cadena Torrent: Beguer amb soda. Treballà en la mítica llibreria Crisol des del 91 fins al 2000. El 2001 fundà l’empresa Els llibres de Sento, dedicada a la venda i promoció de llibres i audiovisuals a biblioteques, Universitats, Conselleries, empreses i particulars.
Fa de polític pel Bloc a l’Ajuntament de Torrent i hi participa en les festes de moros i cristians. Acaba de rebre la distinció de Bibliotecari d’Honor per l’Associació de Bibliotecaris Valencians.
A Sento (perquè com deia un amic meu: cadascú mana del seu nom. Per tant avui em menjaré la lògica del Cento i serà Sento, com ell ha triat), a Sento, deia, el vaig conèixer fa uns anys assegut davant d’una bona taula en representació del Bloc celebrant uns premis literaris. Prompte empatizàrem i ja no hem parat de veure’ns de tant en tant, ell com a llibreter i jo com a escriptor.
Sí, Sento és llibreter. Sento és la metonímia dels Llibres de Sento. Ell és l’ànima d’eixa arcàdia de cel·lulosa on es venen somnis. Aquells que hem tingut la sort de compartir la seva caseta en alguna fira del llibre hem comprovat que sempre ha estat la més animada de totes. I dic animada amb tota la càrrega etimològica: plena d’ànima, plena de vida.
Sento és el llibreter que té cura, mima i anima no solament els clients, bé siguen lectors de carrer, bé bibliotecaris, sinó també els autors com a petits déus dels paradisos que viuen entre la portada i la contraportada, entre el Tigris i l’Eufrates de les beceroles. Li demanes el llibre que li demanes sempre el té; i si no, recorrerà viaranys perduts per aconseguir-te’l. I ell, coper i sibil·la, escampa l’oracle a l’abast de tots els lectors. A tu, Sento Beguer, torrentí ben parit, aquest HOMENOT.

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Encertat i justificat "homenot". Gran tio. L'agent literari en l'ombra dels escriptors i escriptores valencians.

Lev O'Leory ha dit...

Sento, sàpies que al club París de Benborser te troben molt a faltar, tant "la xiqueta del mòbil" com la Franceseta. Ai, quin homenot!, em diuen.

Anònim ha dit...

Encara tinc fredat quan m'enrecorde de "la xiqueta del mòbil". Lev espera'm al club que demà farem de les nostres, però que no falte aigua amb gas per al güisqui com la darrera vegada.