El restaurant Le Bistrot es troba a l’escalinata de sant Domènech quan es bifurca al Palau dels Agullana. Una desena de taules s’escampen pels replanells dels escalons sota la romàntica llum de les espelmes. Cal dir que també dins del local hi havia moltes més taules amb l’encís del marbre i del ferro forjat. Tot plegat, tant dins com fora, té un aire de bohèmia que atrau a formar part de l’aquarel·la.
Tenen una carta de plats no massa extensa, però suficient per a qualsevol passant que hi vulga fer una estadeta i endur-se la imatge d’un ambient poètic al sarró dels records. A més de la carta ofereixen les torrades, que són una espècie de pizzes especials de la casa i en tenen una bona col·lecció.
La relació qualitat/preu és molt bona; són preus bastant assequibles.
Nosaltres anàrem a sopar i barrejàrem les típiques torrades que hi feien –aspecte i flaire boníssim– amb la carta i demanàrem una amanida de pollastre amb panses, una amanida de mongetes, una amanida d’espinacs i formatge de cabra, un magret d’ànec amb salsa de pruna i de poma. Per a les postres ens serviren un exquisit gelat de torró amb ametles i un pastís de crema catalana amb taronja i xocolata fosa.
Un raimat rosat ben fresquet regava l’àpat i ens ajudava a passar la calorosa nit. Més tard li tocàrem el cul a la lleona per poder tornar a Girona.
Tenen una carta de plats no massa extensa, però suficient per a qualsevol passant que hi vulga fer una estadeta i endur-se la imatge d’un ambient poètic al sarró dels records. A més de la carta ofereixen les torrades, que són una espècie de pizzes especials de la casa i en tenen una bona col·lecció.
La relació qualitat/preu és molt bona; són preus bastant assequibles.
Nosaltres anàrem a sopar i barrejàrem les típiques torrades que hi feien –aspecte i flaire boníssim– amb la carta i demanàrem una amanida de pollastre amb panses, una amanida de mongetes, una amanida d’espinacs i formatge de cabra, un magret d’ànec amb salsa de pruna i de poma. Per a les postres ens serviren un exquisit gelat de torró amb ametles i un pastís de crema catalana amb taronja i xocolata fosa.
Un raimat rosat ben fresquet regava l’àpat i ens ajudava a passar la calorosa nit. Més tard li tocàrem el cul a la lleona per poder tornar a Girona.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
Els capvespes , sobretot després d'una passejada per el casac antic, ve de gust asseure's a l'escalinata i contemplar el vaivé de la gent. El Bistrot és un referent dels intel.lectuals gironins i alguns polítics :)
no el coneixia...pero es veu tentador.
ho apunto !!
He estat a Girona i no hi vaig anar. La propera vegada el buscaré.
Hi he estat diverses vegades, sempre molt bé, excepte un cop que va coincidir amb el "Girona temps de flors", que vaig anar a veure amb la meva filla. Després d'esperar fora una hora, ens varen fer seure en un lloc que em fa l'efecte que era improvisat, a costat de la porta, per on passava tothom, i la gent que entrava per preguntar si hi havia taula també s'hi aturaven. Com que començaven a buidar-se algunes altres taules vam demanar que ens posessin en un altre lloc, però van dir que era l'única taula per a dues persones que tenien. Varem marxar sense dinar, després d'haver perdut més d'una hora esperant. Llàstima! Entenc que en dies com aquell estiguin desbordats, però seria millor que no volguessin aprofitar l'espai al màxim col·locant la gent en llocs on no és agradable estar-s'hi. S'hi menja bé, però no fins al punt de fer-ho amb aquella incomoditat. De tota manera, després hi he tornat.
Publica un comentari a l'entrada