Em comentava un amic que ha temps arrere veié una notícia en C9 que el deixà de pasta de moniato: "El colom havia arribat a Portugal sense pedres". No sabia jo que els coloms carregaren pedres amunt i avall, em digué. Però parant més atenció a la notícia resultava que el que havia fet l'animalet era arribar a Portugal des de València sense perdre's. El locutor ho havia pronunciat d'una forma tan descurada que l'au semblava un traginer.
L'altra perla la vaig escoltar jo l'altre dia a ràdio9: "A Fidel (Castro) se li ha vist en companyia de...". Balderament vaig estar esperant quina cosa se li havia vist al mandatari cubà. Senzillament aquest locutor no era capaç de distingir un complement indirecte d'un de directe.
Bé, açò no tindria més importàcia en un país on la llengua estiguera ben normalitzada. Tanmateix al País Valencià tenim el fet lingüístic ben fotut i si els encarregats de ser referents per a la ciutadania tenen aquest domnini i aquest interès per la llengua, ho tenim clar. En un parell de generacions més ens haurem normalitzat tots... en castellà, clar està. Tenim uns polítics a qui la llengua i la cultura els la bufa. Ai las!
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
5 comentaris:
estem si fa no fa aquí al nord. Fem un funeral amb cervesa i sandvitxos? Perquè altra cosa... :(
Els valencians som la "cua pelada dels Països catalans".
La normalització és com una ombra esgrogueïda i empolsegada, malgrat això,la farem brollar.
De perles n'hi ha arreu. Són poc curosos amb la llengua. Sobretot els que més n'haurien de tenir.
Hem de continuar per no perdre-la del tot!
Gràcies, Clidice, però han tocat amb roca aquesta gentola i aquest mort encara està ben viu i amb llavor.
Joanes (del sud i del nord), no deixarem que cap foraster ens traga de casa.
Salut i Terra
Jo quan estava començant a preparar-me per al mitjà em feia un embolic. És clar que quan s'està aprenent una llengua és importantíssim un bon model a reproduir, que és el que jo trobe a faltar en el meu entorn (visc a un poble de l'horta), sempre que puc aprofite per a interactuar en valencià però la gent el parla com el parla i jo faig el que puc (per exemple no dic mai doncs perquè ningú de per ací l'empra, diuen pos o pues, i el tema dels barbarismes en fonètica valenciana no cal dir-ho) a mi el que em passa molt sovint és que rep crítiques per dir mots normatius, o fins i tot m'han arribat a dir que perquè parle a la xiqueta en català, que com que jo sempre he parlat en castellà sona massa forçat, també m'han dit que no l'apunte a la línia, que si pot tindre després problemes amb el castellà. Bé un fum de barbaritats. Jo no em clave mai en política, no m'agrada, la nostra opció es purament cultural i pràctica, he decidit que ma filla domine tant el valencià com el castellà i m'ha paregut la millor opció utilitzar el valencià com a llengua vehicular tant a l'escola com a casa.
No conec a ningú que parle el valencià i no parle el castellà i a l'inrevés en conec a molts, fins fa poc jo n'era un dels que no amollaven cap en valencià.
Publica un comentari a l'entrada