UNA NIT ENTRE LES NITS, DE RAMON GUILLEM

Una nit entre les nits (Ramon Guillem, editorial Perifèric, 2006) és la història d’una recerca. Bé, en realitat és la història d’unes quantes recerques. Comença amb una primera, d’encàrrec, que aprofita el narrador per a introduir-nos els personatge principal. Immediatament, a les poques pàgines, li cau a les mans una troballa que l’engrescarà i s’hi dedicarà al llarg de tota l’obra: un poema escrit per un valencià de principi de segle XX, poema que és el mateix que apareix a Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda. Però heus ací que la data en què el desconegut poeta valencià l’havia escrit és anterior a la publicació del poemari del Xilè. Aquest esdeveniment engegarà la recerca dels fets que correrà paral·lela al retrobament de l’amor. I tots dos, investigació i amor, patiran la mateixa sort en un final simbiòtic. Ramon Guillem, poeta pels quatre cantons, estructura una història molt ben compensada en l’espai i en el temps que ens enganxa des de les primeres pàgines. Creixem amb les il·lusions del personatge per la investigació; amb ell ens enamorem, i amb ell ens tocarà combregar de la catarsi final.