diumenge, de setembre 20, 2009

LES TRES NINES (LA XIQUETA DESAPAREGUDA) IV

Hola sóc la xiqueta desapareguda. Em diuen... que més fa com em diuen. Tots tiren la culpa de la meva desaparició a aquestes tres bledes. Això prendrien elles. Jo no he desaparegut. Continue ací. Vaig descobrir un dia que fixant-me bé en l’espill podia trobar un món distint. No sé si fou la casualitat o perquè tinc alguna cosa de rara, però no em va resultar gens difícil entrar a aquesta gelada dimensió. Des de darrere del mirall us estic observant. Si veniu al museu a visitar-me us serà fàcil entrar al meu món, hehehe. M’han dit que si aconseguesc que entren cinc persones més jo podré trobar també la porta d’eixida. M’és més fàcil si veniu, però si no, també puc intentar-ho a través de la pantalla. Busqueu-me en els reflexos del mirall. No sóc un miratge.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Vaja! ara mateix envie la imatge al CSI per a trobar la xiqueta :P

Carme Rosanas ha dit...

xiqueta, ara no sé si portes males intencions o què. La veritat és que entrar al mirall i observar sens e ser vist és una experiència que no està malament... però si no pots sortir-ne és una mala jugada... haurem de buscar una estratègia...

Així... les nines... res de res... i amb la cara de dolenta que fa la Laura

sargantana ha dit...

ostres..ostres..ostres
el mirall??
ufffff..aixo no m'agrada