CAVA
Una força primigènia
reviscola cep i sarment
al crit atàvic de la rella
quan la profecia de pàmpols i cançons
colga els pecats comesos
perquè tu, mare amatent,
faces la màgia de bescanviar l'aigua
en llàgrimes dels déus
per oferir-te, paraula desitjada,
en carona joguinaire
d'agosarades bambolles.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
3 comentaris:
Després d'aquest poema, pot ser que m'agradi el cava i tot! Em sembla engrescador!
Tot i que siga un lleuger batec de papallona als llavis, fes-te teu l'esperit del poema i trinca per tu, Carme.
Una abraçada
Salut i Terra
Les bombolles m'han fet pesigolles mentre em baixaven per la gola :)
Publica un comentari a l'entrada