LAPORTA A VALÈNCIA: UNA CRÒNICA DELS FETS

A les 11.30h estava previst que vingueren els diputats electes de SI (Solidaritat per la Independència) i que començara l’acte. Un acte que contava amb tots els permisos oficials, i que per tant, no s’hi podia manifestar cap altra organització política al mateix lloc.
A les 10.45h trencàvem pel carrer Barcelonina de València per enfilar cap a la plaça de Sant Jordi on es troba l’hotel. Només ataüllar la plaça ja veiérem un grup de quinze o vint persones amb banderes blaveres i espanyoles. No costava gens identificar-los com a membres del GAV, d’Espanya 2000 i de Coalició Valenciana. També hi havia diverses furgonetes de policia amb els corresponents agents distribuïts per la zona. Potser hi havia tants policies com manifestants radicals del nacionalisme espanyol. Nosaltres trencàrem pel costa de la plaça que no hi havia ultres –només policia– i sota els crits de puta Catalunya, catalans a fer la mà, fora colons catalans i diverses floretes per l’estil arribàrem a la porta de l’hotel. Allí saludàrem alguns amics i coneguts –ja hi seríem una centena d’assistents– i férem temps mentre aprofitava per fer fotos i observar l’espectacle que ens estaven oferint els nacionalistes espanyols que no defallien en els seus insults.
Estant a la vorera observe com el cap d’Espanya 2000 –i cap d’una empresa de seguretat, Levantina, crec. Afig aquesta dada perquè l’home anava acompanyat de guardaespatles de l’empresa– es passejava entre nosaltres coixim-coixam amb una samarreta amb bibarrada i una llegenda que deia: Orgulloso de ser espanyol; con dos cojones. En un moment determinat intenta entrar a l’hotel i s’hi produeix una escena curiosa. El mec havia tingut la precaució de llogar habitació la nit anterior i així tindria dret a entrar quan li rotara. Bé, doncs intenta entrar-hi i topeta amb el pit de Josep Guia. Ho torna a intentar i torna a topetar-hi. Immediatament li demana irades explicacions i ensenya la reserva d’habitació. Com que Guia (President del PSAN) era coneixedor de la situació li respon que ell sí que tenia reserva, però que els acompanyants, no. I és aleshores quan el que portava la samarreta “con dos cojones” li contesta fent-se el gracioset que van amb ell perquè no volia passar la nit sol; o és que ell no podia ser maricón? Després l’amenaçà dient-li que pensava denunciar-lo per impedir-li l’entrada. A tot això l’orquestra del carrer no deixava d’amenitzar amb tot tipus de floretes a crit pelat i controlats per la policia a una trentena de metres de la porta de l’hotel.
Com que per la porta i el rebedor de l’hotel hi havia quatre o cinc policies secretes en cridaren un per solucionar la qüestió. No sé com quedaren perquè em vaig posar a parlar amb Núria i ja no ho vaig veure, però la cosa no anà a més de moment.
A poc a poc anava venint més gent –en total acabaríem sent-ne uns tres-cents–, i també de nacionalistes espanyols, que acabaren sent-ne tres o quatre dotzenes amb vocació coral.
Tot i que se sabia que hi havia quatre o cinc elements del GAV i d’E 2000 pel rebedor de l’hotel, com que no passava res i hi havia secreta per allí, ningú no els feia cas.
Al final arribà Joan Laporta i els crits dels nacionalistes espanyols es multiplicaren amb insults del tipus: fills de puta, terroristes, invasor, fora de Valencia, i un llarg i generossíssim enfilall de qualificatius que denotaven una acuradíssima educació plena d’arguments d’allò ben construïts. Com que continuaven custodiats per la policia, la cosa no anava a més; el galliner estava escarotat, però controlat.
Quan arribà Laporta, tots els que anaven a intervenir en l’acte es posaren darrere d’un rètol que deia: BENVINGUTS A VALÈNCIA. I com que els de la coral bibarrada no paraven d’insultar, cridaren cinc o sis vegades la tornadeta: IN- INDE-INDEPEN-CI-A. Així i tot, un dels assistents que escridassà contra els castellans una sola vegada se li cridà immediatament l’atenció per no caure en el parany de la provocació –que era el que volien–. Anote aquesta anècdota perquè el full parroquial de Canal9 digué en les notícies que els valencians del GAV –com si la majoria dels que assistíem a l’acte no fórem valencians– respongueren a les provocacions dels catalanistes. Són més cínics que Neró. Eren ells qui no pararen en tot el matí d’insultar-nos sense haver-los dit absolutament res. Una manipulació més de Canal 9 del PP valencià.

Fotos de l'acte

Acabat el tema cantaire entràrem a l’hotel i els quatre o cinc membres nacionalistes espanyols (Sentandreu, el d’E2000...) es llançaren a agredir a Laporta sense que la policia intervinguera al moment. Foren els membres que l’acompanyaven i els de l’hotel qui impediren l’agressió. Com que jo també hi estava vaig ser convidat a esnifar el gas que ens llançaren –no vaig veure qui ho féu, però una hora després encara em picava la gola.
Una pregunta, els hagueren deixat arribar tan lluny si l’agredit haguera estat el rei, Zapatero, Camps o Rita? De segur que hagueren estat detinguts molt abans.
Mai no havia vist tant d’odi com el que reflectia la cara d’aquesta gent. Els ulls estaven a punt de rebentar-los de la tensió que hi acumulaven i la gola se’ls esgarrava plena d’insults. Tot açò és fruit de la xenofòbia instaurada des de la Batalla de València pels polítics del moment –esquerres i dretes de la dècada dels 70– i continuada pels governs del PP al País Valencià. Qui es farà responsable de les diverses desgràcies –assassinat– que està produint i amb aquest odi pot continuar produint?
Després entràrem a la sala i l’acte es desenvolupà sense cap incident més.
Ahir, potser, se sembrà el que podria ser el despertar valencià front a l’anorreament intens i continuat que estem patint per part de l’imperialisme espanyol.