dijous, de gener 13, 2011

L'ESPELMA RETUDA


L'ESPELMA RETUDA

Com l'animeta
a la cera orgullosa,
el teu esguard.

5 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Genial!

zel ha dit...

Si, com la nineta dels meus ulls... o dels teus, preciós!

Carme Rosanas ha dit...

Un haikú molt bonic! I molt suggeridor...

Mirades de llum
hi balla a dins la flama
on vull cremar-me

Francesc Mompó ha dit...

Moltes gràcies senyoreta Valls.
Zel, molt dolç.
Carme, m'agrada la paràfrasi poètica que li has fet.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Que no s'apagui.