+098.jpg)
+135.jpg)
+102.jpg)
+093.jpg)
.bmp)
Quan falten paraules
Fa 4 hores
divendres, de desembre 31, 2010
dijous, de desembre 30, 2010
LA ISETA: ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA.
Aquesta és l'última iseta. Amb ella deixe una columna i un mitjà -L'Informatiu- on m'he trobat molt a gust i que continuaré tenint-lo com una de les poques fonts d'aigua fresca que hi ha al meu maltractat país. La deixe perquè no he aconseguit la ubiqüitat, i l'excès de treball se'm menja pels garrons. A més a més, després de tot un any setmana a setmana, he pogut cansar els lectors. Cal obrir les finestres perquè entre aire fresc.
Només em resta acomiadar-me i agrair-vos el temps i la generositat que heu esmerçat a llegir-me.
Moltes gràcies i, com diria La iseta:
Salut i Terra
Per la seva plasticitat a aquesta dita no li caldria massa explicacions. Perquè l’estètica siga satisfeta cal que la màniga arribe fins a la monyica, canyell o gobanella, d’on naixerà nua i sense més entrebancs la mà. És així, més enllà de modes passatgeres –que per això són modes– com ha de ser: braç i màniga han de mantenir bona relació i constituir una parella perfecta perquè el gust no trontolle. Mantenint la paritat longitudinal l’harmonia queda garantida.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
diumenge, de desembre 26, 2010
dijous, de desembre 23, 2010
BOLET LITERARI: ENTREVISTA PER AL PROGRAMA DE RÀDIO MAR DE MUSES
LA ISETA: QUI NO ESTÀ ACOSTUMADA A BRAGUES LES RANDES LI FAN LLAGUES.
El refrany d’avui barreja elements de la indumentària amb el comportament humà. Les bragues o calces com diuen a Catalunya a la peça íntima (no oblidem que aquesta peça té el seu inici en les calces masculines del segle XVII i que evolucionen en el segle XIX en diverses peces quan passen a formar part del vestuari femení. De primer es tallen en dos i formen mitges calces
Si et ve de gust continuar llegint fes clic ací.
dimarts, de desembre 21, 2010
DE MAR ENDINS
DE MAR ENDINSA lloms de l'onatge
una i mil vegades
sempre repetida i tan diferent alhora
ens portes la nova
ens l'ofrenes als nostres peus
nus d'arena i saviesa
sempre fidel ens la deixes
plena d'esperança
sobre la roca
mentre continuem orfes i cecs.
dilluns, de desembre 20, 2010
REGALANT UN SOMRIURE
Regala un somriure amb art. Me n'havien parlat i l'he trobat per la xarxa. He passat una estoneta rient-me.
diumenge, de desembre 19, 2010
XXX PREMI ENRIC VALOR DE NOVEL·LA JUVENIL, PICANYA 2010
Anit, es lliurà el XXXè premi Enric Valor de novel·la juvenil a Picanya. 
L’acte el conduí magistralment el periodista i director d’El Punt Ezequiel Castellano, home de verb fàcil i veu imponent.
En un Centre Cultural ple de gent on no faltaren polítics, escriptors, representants culturals, del món associatiu i d’Escola Valenciana, i ambientat musicalment pel grup FolkiFesta (iniciaren l’acte amb una interpretació de la Muixeranga que t’erissonava), començà l’esdeveniment amb la lectura en of (veu de Zequi) d’una rondalla inèdita en què Enric Valor i Picanya eren protagonistes en un escenari en negre i una cadira de boga amb els elements simbòlics del mestre: barret, bastó, jupetí i un llibre de rondalles il·luminada per un focus.
Tot seguit es donà pas a una entrevista filmada al mestre de Castalla en què destacava l’amor a la cultura del País, a la llengua i al perill de trencar la unitat del català per part dels enemics de la nostra cultura.
Després, Núria Sendra, de l’Editorial del Bullent féu una semblança emotiva del mestre Valor
i donà pas a Pilar Puchades com a directora de la col·lecció perquè llegira l’acta del jurat.L’acte el conduí magistralment el periodista i director d’El Punt Ezequiel Castellano, home de verb fàcil i veu imponent.En un Centre Cultural ple de gent on no faltaren polítics, escriptors, representants culturals, del món associatiu i d’Escola Valenciana, i ambientat musicalment pel grup FolkiFesta (iniciaren l’acte amb una interpretació de la Muixeranga que t’erissonava), començà l’esdeveniment amb la lectura en of (veu de Zequi) d’una rondalla inèdita en què Enric Valor i Picanya eren protagonistes en un escenari en negre i una cadira de boga amb els elements simbòlics del mestre: barret, bastó, jupetí i un llibre de rondalles il·luminada per un focus.Tot seguit es donà pas a una entrevista filmada al mestre de Castalla en què destacava l’amor a la cultura del País, a la llengua i al perill de trencar la unitat del català per part dels enemics de la nostra cultura.Després, Núria Sendra, de l’Editorial del Bullent féu una semblança emotiva del mestre Valor
De més de 20 obres presentades resultà guanyadora Els papers àrabs de l’escriptor Ivan Carbonell, qui pujà a arreplegar el guardó.
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes. (sinopsi de novel·la guanyadora extret de l’editorial Bullent).
L’acte el tancà el batle de Picanya, Josep Alamar, amb un magnífic i contundent discurs en favor de la nostra cultura, la nostra llengua; no exempt d’ironia quan carregà contra aquells polítics que prefereixen invertir els nostres diners en l’aprenentatge del xinès mandarí i són gasius –quan no contraris- en travessar en favor de la nostra llengua.
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d’arxius amb les aventures actuals d’un grup de joves de Cocentaina i de Riba-roja. Ells rescataran aquella història i seguiran la pista d’una carta xifrada que parla d’un misteriós tresor àrab. Els joves aniran de viatge a Andorra i a Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l’Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes. (sinopsi de novel·la guanyadora extret de l’editorial Bullent). L’acte el tancà el batle de Picanya, Josep Alamar, amb un magnífic i contundent discurs en favor de la nostra cultura, la nostra llengua; no exempt d’ironia quan carregà contra aquells polítics que prefereixen invertir els nostres diners en l’aprenentatge del xinès mandarí i són gasius –quan no contraris- en travessar en favor de la nostra llengua.En acabant gaudírem d’una picaeta als soterranis de la Plaça del País Valencià, a la Sala d’Exposicions on n’hi havia una de la pintora Anna Roig que portava per títol: Coses Sobre Valor i Coses Sense Valor.
+068.jpg)
divendres, de desembre 17, 2010
BOLET LITERARI: CLOENDA
Amb aquesta entrada donem per acabada la Segona Trobada Gastronomicoliterària d’escriptors en llengua catalana al País Valencià. Si l’any passat fou l’Anguila Literària al restaurant Ca Baina del port de Catarroja el motiu de les nostres composicions, enguany ha estat el Bolet Literari a l’hotel rural Ca les senyoretes d’Otos qui ens ha inspirat.
Només un sincer i sentit agraïment a tots i cadascuns dels participants –tant als que hi assistiren com a aquells que sent convidats no pogueren venir a l’acte però ens lliuraren les seves composicions–; així com agrair també a tots els blogaires que heu anat seguint aquesta sèrie d’escrits. A la barra lateral, sota l’epígraf corresponent, es troben les etiquetes per si algú vol llegir o rellegir algun dels treballs.
Ara ja només ens resta acomiadar l’esdeveniment, tot avançant que el tuacte –com diria l’amic Toni Cucarella– de l’any vinent és molt probable que gire al voltant de la cassola (arròs al forn).
Només un sincer i sentit agraïment a tots i cadascuns dels participants –tant als que hi assistiren com a aquells que sent convidats no pogueren venir a l’acte però ens lliuraren les seves composicions–; així com agrair també a tots els blogaires que heu anat seguint aquesta sèrie d’escrits. A la barra lateral, sota l’epígraf corresponent, es troben les etiquetes per si algú vol llegir o rellegir algun dels treballs.
Ara ja només ens resta acomiadar l’esdeveniment, tot avançant que el tuacte –com diria l’amic Toni Cucarella– de l’any vinent és molt probable que gire al voltant de la cassola (arròs al forn).
dijous, de desembre 16, 2010
LA ISETA: CABRÓ, CALENT I A LA PRESÓ.
Totes les dites ho són, però aquesta és de les més taxatives i definitòries que ha generat l’imaginari col·lectiu. Quan a algú se’l sentencia amb aquesta dita és que el pobre ja no té remei; ha recorregut tot el viacrucis i, evidentment, ha acabat crucificat.
Hom qualifica a algú de cabró per dues circumstàncies bàsiques: o bé perquè la parella, en l’ordre sexual, li ha posat les banyes; o bé perquè en qualsevol àmbit de la vida al nostre personatge l’han entaforat i li han pres el pèl.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
dimecres, de desembre 15, 2010
dimarts, de desembre 14, 2010
dilluns, de desembre 13, 2010
diumenge, de desembre 12, 2010
DELIRISdeLLUNA. IV NITS POÈTIQUES DE L'HORTA (PUÇOL, 2010)
+061.jpg)
"Des de l'andana-Amics del patrimoni i la cultura popular, associació creada per a la defensa de les nostres arrels i costums dins l'àmbit de l'Horta Nord, hem volgut continuar les nits de recital poètic per seguir donant-li ressò a aquest gènere en la nostra llengua".
Així comença el tríptic delirisdelluna que repartiren ahir 11 de desembre al Cafè Ro de Puçol, lloc on es desenvolupà l'acte envoltats pel caliu d'un grup de gent amant de la terra i de la poesia.
Així comença el tríptic delirisdelluna que repartiren ahir 11 de desembre al Cafè Ro de Puçol, lloc on es desenvolupà l'acte envoltats pel caliu d'un grup de gent amant de la terra i de la poesia.
Alfons Navarret, Mari Carme Sáez, Josep Lluís Abad i jo mateix, llegírem textos d'alguns dels nostres poemaris després de compartir taula popular amb la resta d'assistents a l'acte.
He de remarcar que un dels poetes que participaren, Josep Lluís Abad és el blogaire Príncep de les Milotxes.
Us deixe un vídeo recitant el poema que havia fet per al Bolet Literari, així com un dels poemes que també vaig recitar pertanyent al poemari De la fusta a l'aigua, guanyador del Premi Josep Maria Ribelles de Puçol 2010 i que apareixerà publicat per l'Editorial Onada allà pel mes d'abril.
La crida de Venus
Resplendent de bellesa
t'obris de tu,
rosella esclatada,
embriagant-me d'aromes
sobre un jaç de pètals,
cada goteta de mel
que per mi batega
s'esdevé cega obediència
per al servent d'amor,
que d'ànsies ple i despullat d'ofrenes
abrivat m'escape
per les platges del teu cos
on mans a mans i ventre a ventre
em ret a la indefugible crida
del carboncle humit.
Josep Lluís Abad, Manel Alonso, Francesc Mompó, Vicent Penya, Alfons Navarret, Mari Carme Arnau, Mari Carmen Sáez i Mercè Climent.Al CANAL YOUTUBE de Mercè Climent hi ha penjats alguns vídeos on podeu escoltar als quatre poetes recitant.
dissabte, de desembre 11, 2010
divendres, de desembre 10, 2010
dijous, de desembre 09, 2010
RECITAL POÈTIC
Dissabte 11, a partir de les 11h de la nit participaré amb els poetes Alfons Navarret, Mari Carmen Sáez i Josep Lluís Abad en la 4a edició dels recitals: NITS POÈTIQUES DE L'HORTA a Puçol organitzat pel col·lectiu l'andana.
LA ISETA: REBENTAR COM SANGONERETA
Avui la dita té un origen culte i una autoria coneguda. Sangonereta és un personatge de Cañas y barro del gran escriptor valencià Vicente Blasco Ibañez. Escriptor perdut per a la llengua catalana i que s’ha d’encabir en la llengua espanyola; tot i que gran part del contingut de les seves obres reflecteixen el tarannà dels valencians de l’Horta.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
dimarts, de desembre 07, 2010
dilluns, de desembre 06, 2010
diumenge, de desembre 05, 2010
divendres, de desembre 03, 2010
dijous, de desembre 02, 2010
Nova novel·la: Els fantasmes del Lacrima Coeli
Acabe de traure la meva darrera novel·la, Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent). Ací us deixe el vídeo promocional que vaig gravar.LA ISETA: SER MÉS BORD QUE EL GRAM.
El gram –o la grama, com també se l’anomena en alguns indrets del País Valencià– és una herba (pertany al gènere Cynodon) que quan entra en un terreny, pren possessió i comença a estendre’s fins que ho acaba envaint tot. Com que és una brossa molt resistent i té innata aquesta capacitat colonitzadora moltes cases de camp l’han emprada com a substituta de la gespa, que és més delicada i més cara. Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací. |
dimecres, de desembre 01, 2010
dimarts, de novembre 30, 2010
dilluns, de novembre 29, 2010
diumenge, de novembre 28, 2010
dissabte, de novembre 27, 2010
divendres, de novembre 26, 2010
dijous, de novembre 25, 2010
LA ISETA: XUPLAR DE LA MAMELLETA.
La forma més natural d’alimentació dels nadons és mamar. Només cal repassar per damunt damunt el regne animal per adonar-se’n. L’aliment de la mare proporcionarà al xiquet de bolquerets tots els nutrients que li calguen perquè cresca sa i fort. A més a més, la posa corporal amb què es pren la criatura, ben a prop del cor perquè continue sentint-li els batecs i li recorde sensacions de temps pretèrits de felicitat absoluta en l’edèn de la placenta, farà que s’hi arrupesca en un nirvana total.
Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.
dimecres, de novembre 24, 2010
dimarts, de novembre 23, 2010
dilluns, de novembre 22, 2010
diumenge, de novembre 21, 2010
ROMANÇ DE CILETA DE MIQUEL GIL (VIDEOCLIP)
El 24 de juliol es gravà a Ca les senyoretes el videoclip del Romanç de Cileta de Miquel Gil dirigit pel director de cinema Toni Canet.
La història ens conta com un estudiant (interpretat per l'actor Antonio Hortelano) intenta seduir Cileta (representada per la cantant Bikimel). Després de la negativa d’ella decideix disfressar-se de monja i, amb l’ajuda de la mare, representada per un cor femení a l’estil de les tragèdies gregues (ballet Teleraco d’Aielo de Malferit) Cileta acaba cedint a les arts amatòries del jove. Finalment tots -cantant, músics, cor...- acaben contagiats per l’alegria dels amants i es posen a dansar tots a ritme de rumba. En els últims segons part del públic -jo també hi sóc- entra en massa per fusionar-se amb el quadre final a l’estil de Berlanga. Un altre dels protagonistes destacats és el quadre Els emmascarats del pintor Jordi Albinyana (que també actua com a músic), a partir del qual sorgeix tot aquest romanç.
He aprofitat que Mercè ja l'havia fet per penjar-lo jo també. Com que haguérem de fer l'escena en una seqüència pla i la repetírem fins a la matinada, el cervell té gravats els automatismes i cada vegada que sent la cançó alce els braços i reproduesc el ball.
Donada l'explicació, ja podem gaudir del videoclip:
Donada l'explicació, ja podem gaudir del videoclip:
dissabte, de novembre 20, 2010
divendres, de novembre 19, 2010
dijous, de novembre 18, 2010
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
