A lloms de l'onatge
una i mil vegades
sempre repetida i tan diferent alhora
ens portes la nova
ens l'ofrenes als nostres peus
nus d'arena i saviesa
sempre fidel ens la deixes
plena d'esperança
sobre la roca
mentre continuem orfes i cecs.
Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
3 comentaris:
Que bonica la roca, salada!
I el poema també, magnífic!
Preciós poema,senyor Valls.
Carme, senyoreta Valls, sou molt amables.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada