dimarts, de desembre 21, 2010

DE MAR ENDINS

DE MAR ENDINS

A lloms de l'onatge
una i mil vegades
sempre repetida i tan diferent alhora
ens portes la nova
ens l'ofrenes als nostres peus
nus d'arena i saviesa
sempre fidel ens la deixes
plena d'esperança
sobre la roca
mentre continuem orfes i cecs.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que bonica la roca, salada!

I el poema també, magnífic!

Roser Caño Valls ha dit...

Preciós poema,senyor Valls.

Francesc Mompó ha dit...

Carme, senyoreta Valls, sou molt amables.
Una abraçada