PLANETA LLUÇ DE JOAN PINYOL

Aquesta és la columna que he publicat avui en el diari Levante de València.

Planeta Lluç

Joan Pinyol

Editorial Aire

                                    ASSABORIU-LO A GLOPS CURTS

            Planeta Lluç s’obre amb una novel·la feta a colps de XII microrelats; on, al voltant de la protagonista –Hortènsia, una iaia que a males penes intervé– giren els personatges del raval en una aquarel·la polimòrfica de petites relacions amb la vida.

            El ventall de contes va des de les situacions més quotidianes, d’aquelles que no ens costa gens veure’ns-hi retratats, i que Pinyol estiregassa fins a convertir-les en petits drames personals amb finals sorprenents; fins a d’altres en què rememora, possiblement de forma biogràfica, –és públicament sabut el seu activisme per la recuperació de la memòria històrica– on ens fa reviure un tall dels últims temps de la guerra a través d’una tragèdia personal. És com si hi haguera pogut rescatar seqüències vives d’allò que la història oficial ens ha volgut soterrar durant tants anys de foscor.

Amb un llenguatge planer, no exempt d’esguits literaris allà on calen –simbolismes, imatges, ironies...– que ens inclinen a la complicitat amb alguns personatges, o a la tendresa en d’altres, Planeta Lluç ens porta pels viaranys d’aquests contes que ben bé molts d’ells podien haver estat vestits de novel·la. Tanmateix, el domini dels tempos del relat fa que el producte que Joan Pinyol ens presenta siga un material interessantíssim per a aquest model de vida tan apressat que duem en què el temps és un bé preat i escàs. Ben bé podem furtar-li a na Rutina quinze o vint minuts del seu reialme i dedicar-los a gaudir d’un conte amb la mateixa intensitat que l’autor l’ha creat per a nosaltres.

Un llibre ideal per a assaborir-lo a glops curts –com el Bourbon– abans de dormir, en el transport públic o a la sala d’espera de la vida.