VAIG PLEGAR

VAIG PLEGAR

No havia decidit plegar tan prompte,

però em quedaven només uns cèntims

penjant dels rajos de la lluna

i uns versos escadussers a la butxaca;

poca cosa podia oferir-li a la bellesa

quan el preu dels estels a la matinada

es transformaven en udols de llop

pels foscos carrerons de la memòria.

No havia decidit plegar tan prompte,

però aquella lluentor d’espases

tallaren la poca llum que restava

al glaçó del gintònic tardoral;

la pell relliscà vidre avall

fins esdevenir imatge de la derrota.

Vaig arreplegar les restes del poema,

les mirades furtives de l’aigua,

i amb el cor cot, vaig desaparéixer 

per sempre.