diumenge, de juliol 08, 2012

VAIG PLEGAR

VAIG PLEGAR

No havia decidit plegar tan prompte,
però em quedaven només uns cèntims
penjant dels rajos de la lluna
i uns versos escadussers a la butxaca;
poca cosa podia oferir-li a la bellesa
quan el preu dels estels a la matinada
es transformaven en udols de llop
pels foscos carrerons de la memòria.
No havia decidit plegar tan prompte,
però aquella lluentor d’espases
tallaren la poca llum que restava
al glaçó del gintònic tardoral;
la pell relliscà vidre avall
fins esdevenir imatge de la derrota.
Vaig arreplegar les restes del poema,
les mirades furtives de l’aigua,
i amb el cor cot, vaig desaparéixer 
per sempre.

Cap comentari: