MIRADES QUE SEDUEIXEN
Isabel Robles
EL LLIBRE
55
MANERES DE MIRAR VALÈNCIA
FRANCESC MOMPÓ
Germania
Mirar ens suggereix una actitud passiva per part del
subjecte, però això queda lluny en aquestes 55 Maneres de mirar València,
de Francesc Mompó. Mirar també és arriscar, dipositar emocions i
desigs, formar part del quadre,“ser mirat” de tornada. Si exceptuem el primer
poema, rica enumeració d’adjectius sobre la ciutat –inaccessible, sàvia,
sensual, idíl·lica, egoista, immensa...-, record de les expectatives i
desil·lusions del poeta, assistim a una sèrie d’acurats poemes, pinzellades
ràpides, pensaments incisius plens d’ambivalències entre el jo líric i la
ciutat. Com si es tractés d’una mare amatent o una lluminosa amant, hi podem
trobar l’enyor i el sentiment amorós; però també les queixes per una meuca
obscena, que oblida la seua llengua, perd la identitat, arrossega una llarga
història de decadència, i acull “l’asfalt i la rajola” i els “lacais de forani
senyor”. I amb tot, no cal precipitar-se perquè, com si el jo poètic “fos
mirat” i seduït, podem llegir: “T’has dissimulat les arrugues, vella
fetillera,/ amb carretades de morca./ Així i tot t’estime com a una jovençana.”
Si bé la reflexió poètica sobre la ciutat s’inscriu en una trajectòria
ben antiga, l’originalitat d’aquest poemari es basa en nombroses referències
temàtiques o formals, com les de Baudelaire, Stevens, Estellés o Pérez
Montaner: una magnífica combinació a partir de la qual arranquen aquests poemes
concisos i apassionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada