![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiljWVKHl5r_Dt-3LlJj6I1xl-hswbPrr1hmogUcUtBq5edscR-W0QE-kLzdO-DnFDrPBDT2xFAW-IAQc88tIdej8kSk7IjGZmSvJLvQG09k3mepu0nbbbBNo8Ar5ETQcLuu0_ka7ClTzl4/s400/116+joc+literari+montseargerich+varis.jpg)
"Abans jo no era així. Era de carn i sentiments. I jugava a la corda i vivia al carrer amb els ocells i els arbres. El temps? El temps era etern, mai no s'acabava. Entre el sol i la lluna ho podies fer tot. L'espai? Tot teu; només les fronteres de greixets i de uendos insinuaven algun límit. Abans jo no era així. Sentia el vent a la cara i la veu de la mare al cor.
Després? Després vingué un home baixet amb bigotis, portava fusell i parlava rar; i de franc s'ho emportà tot. Em bescanvià la pell per plàstic, l'espai per una andròmina i el temps per unes busques sense sentit.
Abans jo no era així.
3 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació. A veure si s'anima més gent, pel plaer d'escriure i per un premi que val la pena: un lot de llibres dedicats pels seus autors.
M'agrada molt aquest relat, molt! Felicitats
Gràcies, Marta, ets molt amable.
Publica un comentari a l'entrada