HOMENOTS: JOSEP ALBINYANA, GÀLIM

D'esquerra a dreta: Josep Albinyana, Natzari, Jordi Albinyana i Joan Olivares

Aquesta segona entrada que faig per a homenots vull dedicar-la a Josep Albinyana, Gàlim, o senzillament Pep per als amics. Pep és eixa mena de persona que la terra ens regala molt de tard en tard. Des de la solitud i l'aïllament d'un racó de La vall d'Albaida, allunyat dels centres de decisió del Cap i casal, i de les capelletes més o menys oficials de les distintes esferes de poder, ha sabut sostenir i dinamitzar l'ànima de la Cultura valenciana. Sí, Cultura amb majúscula perquè és així com ell la tracta; amb autenticitat i estima.

A Pep no el coneixen perquè escriga novel·les, ni perquè pinte quadres, ni perquè faça de poeta, o de músic, o d'escultor, o de cantant, o de... ni falta que li fa (bé, algunes coses escriu i ens les regala perla a perla escadusserament al seu blog; i darrerament a Vilaweb). Jo el vaig qualificar un dia, en un acte cultural (no podia ser d'una altra manera. O sí, diria ell) de prohom, proteic i polièdric. Doncs bé, tots tres adjectius li escauen com un vestit italià. És prohom perquè a més de vessar bonhomia pels quatre punts cardinals, té la capacitat de fer que d'altres cresquen al seu costat mentre que ell sap posar-se sempre i sense falsa modèstia en un segon terme. I no és que li falten qualitats per a ser protagonista d'un fum de coses. És proteic perquè qualsevol que se li haja acostat amb alguna inquietud sempre ha sabut poar d'alguna deu tel·lúrica per orientar, donar ànims i organitzar el que fóra. I si no, és ell qui comença a enredrar-nos perquè tirem endavant algun projecte. I és polièdric perquè el mateix fa pitxers que llaura bancals; igual t'ajuda perquè nasca una novel·la, que organitza una actuació musical, una tertúlia literària o fa renàixer una festa popular. Pep, si a més a més guanyares quan jugues a bàsquet començaria a creure en Nietzsche.