BOMBONS AMARGS: PEP CASTELLANO

Amb l’excusa de la declaració davant la jutgessa d’una desequilibrada, Pep Castellano basteix una novel·la que poc o res té a veure amb una obra policíaca. I ho fa amb un mestratge força reeixit. Desenvolupa la trama en la difícil 1a persona i hi intercala amb naturalitat uns feedback que ens porten a aquell present de passat amb molta frescor.
Tot i tenir un llenguatge senzill, excel·leix d’un tremp literari molt alt; i aconsegueix cotes de jaspiat poètic en l’estil epistolar.
Els recursos lingüístics emprats estan sempre molt ben equilibrats: frases inacabades amb punts suspensius que busquen la complicitat del lector, la utilització d’un personatge in absentia (la jutgessa) per mantenir-hi un llarguíssim monòleg ple d’amenitat.
El to d’humor, quasi surrealista, amb què l’amaneix tota reclama la passejada amatent per les seves pàgines. És una obra que no pots parar de llegir. És una novel·la que com incita la seva portada és òptima per a regalar. O per aregalar-te-la tu mateix i emportar-te-la a la platja.