HOMENOTS: TONI CUCARELLA

Toni Cucarella és l'autor de Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Només per haver escrit aquesta novel·la, una de les millors novel·les de la literatura catalana actual, ja seria digne de figurar en la meva galeria d'HOMENOTS. Però Cucarella té ja una extensa obra literària: Els ponts del diable, El lledoner de l'home mort, L'hereu dels tretze, Ulysses i el fantasma foraster... i un llarg etcètera que podeu veure clicant ací i entrant al blog de Toni Cucarella Edicions on publica, com diu ell: "l'afició a la ficció. Relats i novel·les. Textos ja publicats i (en un futur) també inèdits".
Però no solament és per la seva obra literària pel que li faig aquesta distinció. Toni Cucarella és d'aquells cervells privilejats amb què la terra ens sorprén molt de tard en tard. La capacitat d'agafar qualsevol esdeveniment i disseccionar-lo per fer-ne una anàlisi il·luminadora és en ell categoria. Després, i que em permeta el joc de paraules, la cuca hi ficarà la rella per a catalogar actituds i intencions d'aquells que són objecte dels seus articles; bé per agrair-los alguna tasca ben feta, bé per fer que s'aboquen als finestrals del Dant. Amb una llengua afilada i de colp exacte, Cucarella passa revista regularment a temes de sociolingüística, de política, de cultura... en el seu blog En roba de batalla. I sempre, sens dubtes ni embuts, posa tota la seva capacitat al servei de la Terra. Una Terra que es nega a oblidar orígens i germanors, i que l'homenatjat en aquest HOMENOT somnia i vol lliure.
Personalmet hauré coincidit amb ell set o vuit vegades en actes literaris de diversa índole, i fins i tot hem compartit taula en algun d'ells, i en totes elles m'ha encisat la seva vasta cultura, el tall acerat de les seves apreciacions i l'accessibilitat de la persona. És el bon vent de llevant en un País fart de ponentades.
Toni Cucarella, socarrat ben parit, a tu aquest HOMENOT.