En el mar de les Antilles trobem molts dels ingredients característics per a poder definir-la com una novel·la polièdrica: aventures, historicisme, amor, costumisme... però més enllà d’aquesta coralitat d’elements jo destacaria el tractament que fa l’autor de l’anàlisi i de l’evolució del personatge principal, Pep el de Tos. Un individu que és arrancat del poble (Pouet en la novel·la; Puçol en la realitat, poble de naixença de l’autor i que també surt en el recull de contes El carrer dels bonsais) per a dur-lo a la guerra de Cuba. Allí veiem la transformació d’Amigó, l’home, el soldat, el conspirador, l’assassí... com diu el narrador. I allí també s’ha de moure entre els dos grans amors de la seva vida impel·lit per les circumstàncies, la Negra Lola (bagassa cubana) i Maria, la dona en el llunyà Pouet, Ella era el present, l’instant preciós que calia assaborir. Maria era el passat i potser el futur. Però quina importància tenia el futur per a un home que es veia incapaç d’assumir-lo.Manel Alonso, amb una prosa acurada i que voreja moltes vegades la prosa poètica, no de bades ell també és poeta, arredoneix un impecable vestit per a una història que reflecteix les darreres alenades d’un imperi decadent i, com diu el narrador, corcat.divendres, de juliol 31, 2009
EN EL MAR DE LES ANTILLES, MANEL ALONSO
En el mar de les Antilles trobem molts dels ingredients característics per a poder definir-la com una novel·la polièdrica: aventures, historicisme, amor, costumisme... però més enllà d’aquesta coralitat d’elements jo destacaria el tractament que fa l’autor de l’anàlisi i de l’evolució del personatge principal, Pep el de Tos. Un individu que és arrancat del poble (Pouet en la novel·la; Puçol en la realitat, poble de naixença de l’autor i que també surt en el recull de contes El carrer dels bonsais) per a dur-lo a la guerra de Cuba. Allí veiem la transformació d’Amigó, l’home, el soldat, el conspirador, l’assassí... com diu el narrador. I allí també s’ha de moure entre els dos grans amors de la seva vida impel·lit per les circumstàncies, la Negra Lola (bagassa cubana) i Maria, la dona en el llunyà Pouet, Ella era el present, l’instant preciós que calia assaborir. Maria era el passat i potser el futur. Però quina importància tenia el futur per a un home que es veia incapaç d’assumir-lo.Manel Alonso, amb una prosa acurada i que voreja moltes vegades la prosa poètica, no de bades ell també és poeta, arredoneix un impecable vestit per a una història que reflecteix les darreres alenades d’un imperi decadent i, com diu el narrador, corcat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
3 comentaris:
Moltes gràcies per la recomanació. ja fa temps que mo llig res de Manael Alonso. Si no recorde mal va ser professor meu a la facultat de filologia fa un munt d'anys.
L'altre dia navigant vaig trobar el seu bloc i en llegir la recomanació de Incorpòria de Berna Blanch, no vaig dubtar ni un segon en llegir-lo i em va encisar.
M'apunte la novel.la de Manel.
Gràcies.
Gràcies a tu, Joana, per visitar 1en2. Pel que fa a la novel·la no te'n penediràs.
Salut i Terra
Moltes gràcies Francesc per les teues paraules.
A Joana dir-li que es confon mai no he donat classes a la universitat. Segurament estaria pensant en el poeta, crític i traductor Vicent Alonso.
Publica un comentari a l'entrada