diumenge, de febrer 22, 2009

ESPAI I TEMPS A LLÍRIA

L'espai i el temps coincidiren anit en la història a la ciutat de Llíria. I com que no podia ser d'altra manera ho feren de la mà de la música. Dues cultures riberenques de la mediterrània, l'àrab i la catalana, es tornaren a retrobar després de segles (400 anys exactament des que foren foragitats els moriscos). Així doncs, fent-li una iseta a la lògica, prengueren possessió d'un Auditori de la Unió Musical que estava sense entrades des de feia dies, amb les veus de Miquel Gil, de Pep Gimeno "el Botifarra" i del cantant de Tànger Ayoub Bout. Tres veus que anit, sense perdre la força de l'especificitat, es conjuminaren meravellosament agermanant els peixos de la mediterrània (potser aquells de què parlava R. Muntaner a la seva Crònica de Xilvella).
A més de l'espectacle en si, un parell més de coses que caldria destacar: La secció de metall de la banda de Llíria que acompanyà en un parell de cançons, i la capacitat d'engrescar el personal que tenia Mohamed Soulimane, a banda de jugar perfectament el violí.
Gràcies a tots tres, i per descomptat a la resta dels músics, pel regal que m'oferiren de fer sentir com segles d'història se'm bellugaven per raconets amagats del cor.
Si teniu ocasió de veure'ls plegats, no us els perdeu.

5 comentaris:

Àgueda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Àgueda ha dit...

La del comentari eliminat era jo...
aisssssssss, me caguen la p....a!!!

He vist el video, son boníssimsssss!!!

Quina sort poder escoltar a tant "artistaso" en concert!

Què goletaaaaaaaa!!!

Una abraçada.

Anònim ha dit...

jo hi vaig anar i ens van fer estar dempeus tota la vetlada. Un plaer per als sentits

Vicent ha dit...

Hola!

No havia fet cap comentari encara a aquest bloc. El vaig descobrir fa dos dies.

Jo vaig veure l'Orquestra Àrab de Barcelona, amb Miquel Gil i Botifarra, a Algemesí. Va ser l'any passat? O en 2007? Uf... No ho sé segur...

Molt bons, això sí. Després, escoltant el CD, ja no és el mateix.


Salutacions!

Francesc Mompó ha dit...

Benvingut Vicent, passa endavant que la clau és al pany.