dijous, d’agost 20, 2009

Nord de Catalunya i Catalunya Nord.

Acabe de fer un viatge pel nord del meu país, pel nord de la meva història. L’he creuat longament fins a la Catalunya nord. He visitat indrets de la terra pregona i de la costa. Tota ella se m’ha obert maternal com al fill pròdig que torna a casa després d’un periple de vora 800 anys. M’he deixat anar des dels vells carreus de Pals, Peratallada, Besalú, Girona, Castellfollit de la Roca o Castelló d’Empúries fins a la costa més encisadora de Cadaquès i el rocam més bell de Cap de Creus; sense oblidar els volcans de la Garrotxa. Tampoc no vaig estar-me de maleir aquells que han permès la venda i la destrossa de Roses; és gent com els que també han venut i destrossat gran part del meu estimat País Valencià.
M’ha acaronat el vent –llàstima que no puga dir fresc perquè aquest estiu no està respectant ni les primigènies muntanyes dels Pirineus– i m’he endinsat per valls tan profundes com el sentiment català. Sant Miquel de Cuixà, el Canigó, Vilafranca del Conflent, Fillols i Prada m’han permès oir com l’esperit català perdurava encara en alguna gent més enllà dels 350 anys d’anorreament francès. Un vell que trobàrem pels poblets dels voltants de Prada ens digué ple de didactisme d’aquell que dóna la terra i en un català de fonètica afrancesada que ell era català fins que el 1659 li digueren que ja no ho era més, que a partir d’aquell moment seria francès. I afegí ple de nostàlgia i mirant-me al ulls: Però jo continuo sent català. I encara completà la lliçó exemplaritzant-la: com us està passant a vosaltres al País Valencià amb el castellans.
També em pegà un pessic al cor el cantant i animador folclòric Ramon Gual i Batlle quan em dedicà un CD de recopilacions (El ball de la castanya, Pere Joan, Corrandes occitanes, La ploma de la perdiu...) a Molig i posà: A Mercè i a Francesc que estant a les dues puntes, tan lluny i tan a prop. Per no perdre el nord.
Tot un viatge a Itaca permanent. Gràcies germans per totes les vivències que m’he endut al sarró de l’ànima.Salut i Terra.

2 comentaris:

sargantana ha dit...

quines imatges mes maques
que bonic es casa meva...jajajajjaj
fa goig.
espero en tinguis un bon record
petons

la Teresa ha dit...

M'alegro que hagi anat bé el viatge i que finalment hàgiu pogut visitar el meu poble. Encara us queden lloc magnífics per fer una segona part, però.