dissabte, de febrer 06, 2010

LA RODA DE LA FORTUNA

La roda de la fortuna no és solament capriciosa, és també anàrquica. Porte una temporadeta acompanyant Rimbaud a l'infern; però a la vegada també se m'obren primaveres al pit.
Un quiasme poètic que vaig fer fa molt de temps reflectiria prou bé aquest ball de sensacions:

Arcà del cel
o do de les tenebres.

I ahir, vaig rebre un parell d'alegries més: El cantant Carles Pator que està preparant un treball on musica 10 poetes valencians m'envià la primera maqueta acústica del poema que vaig fer en homenatge a la mort (assassinat) del jove nacionalista valencià de 17 anys Guillem Agulló. És una delícia com l'ha musicat, però encara no la puc penjar. També m'envià la cançó amb el poema de Jaume Pérez Montaner -tot un goig per a mi figurar al seu costat-. La segona és que l'amic i poeta Berna Blanch em va fer arribar dedicat el seu darrer poemari, Espiga, amb què guanyà el premi de poesia Joan Perucho de la vila d'Ascó del 2009. D'aquest sí que us reproduesc un poema perquè en feu un tast.

No sé si els records
seran torxes enceses que ens guien
pel camí que torna enrere.

No sé si la mort
serà el vent que les apague
o el fred que ja no ens deixe
engendrar nous miralls.

Sé que som brevetat i desig...
Sé que la memòria és pols de llum.

Berna Blanch

5 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Un text molt bo. M'han agradat totes les cites i les connexions que hi fas.

Manel Alonso i Català ha dit...

Ahir jo també vaig rebre un exemplar del poemari "Espiga" de Berna Blanch. Ara estic llegint la nova novel·la de Rafael Escobar "El crit de maig", però quan l'acabe em posaré a llegir els poemes de Berna.
Berna Blanch és un home que amb discreció i tenacitat va construïnt una obra cada vegada més sòlida i interessant.

- assumpta - ha dit...

M'ha agradat aquest tast que ens has deixat de Berna Blanch.

Esperem que ben aviat puguis penjar la maqueta musicada del teu poema. Esperem que la sort, la bona sort, et segueixi acompanyant i donant bons fruits com aquests.

Carme ha dit...

Un poema bonic, haurem de llegir-lo.

I el post molt ben lligat.

Francesc Mompó ha dit...

lluís, benvingut a Uendos
Manel, totalment d'acord amb tu.
Assumpta, ho faré quan el cantant em done permís. Primer vol gravar-la d'estudi.
Carme, gràcies, no te'n penediràs de llegir el Berna.