diumenge, d’abril 25, 2010

25 D'ABRIL DE 2010: 303 ANYS DE RESISTÈNCIA

Amb pena al cor pel record de la derrota, però amb alegria als rostres per recordar que encara som vius, que encara resistim. Ho escoltes, Espanya? Encara hi som! Ahir, 25 d’abril, ens tornàrem a manifestar, gent de totes les edats, pels carrers del centre de València que som valencians i que el nostre marc de referència són els Països Catalans; no més enllà. Unes 50.000 persones desfilàrem pels mítics carrers del Cap-i-casal sota el crit de: JA N’HI HA PROU!
Després, els mitjans de comunicació de Camps –Canal 9, la policia municipal...- diran que n’érem quatre gats; i a més a més diran que era gent vinguda de Catalunya. Doncs jo vaig tindre el plaer de saludar amics i coneguts vinguts de d’Algemesí, de Catarroja, d’Albal, de la Pobla de Vallbona, de Torís... de l’Alcoià, de la meva Vall d’Albaida, del Comtat, de... moltíssims racons del País Valencià. Un país que es resisteix al seu extermini per part dels imperialistes ponentins.
Ps. Jo anava, com a membre de l’Associació d’Amics de la Universitat Catalana d’Estiu, amb la pancarta representativa i, per tant, només vaig poder fer les fotos des del mateix cor de la manifestació.

7 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Hi veig caps de cabells blancs, caps amb fosc cabell jove: la base i el cim i entremig el sentiment que ens recorre i ens fa onejar en únic desig.

zel ha dit...

I el que ens queda per resistir, que no hi ha manera, qui ha sigut imperialista ho és per sempre, em fa l'efecte que caldrà lluitar molts anys!

Albert B. i R. ha dit...

Les traves i dificultats que hi ha al País Valencià són moltes i vénen de tot arreu. Per això, la vostra resistència encara té més mèrit. Endavant!

onatge ha dit...

Salut i resistència XE! Potser ara que tenim cap i cua 303, sumarem esforços.

Salut i llibertat!
onatge

Josep (Benaguasil) ha dit...

A la Plaça de Sant agustí estant vaig veure, en un moment que alcí el cap al cel, una gavina que sobrevolava els caps dels valencians i les valencianes, resistents, patriòtes, allà reunits. Vaig pensar si no seria Camps o Rita que, amb una metamorfosi idèntica a la dels vampirs, s'havien transfigurat en gavina què ens sobrevolava per defecar sobre els nostres caps i comprovar l'abast de la manifestació. El meus cor bategava d'emoció i els meus ulls giraven escrutant-ho tot, cercant cares conegudes del poble, de la comarca, de la xarxa, com la teua, la de la teva esposa, el Joan-Carles d'Elx, Cucarella, Agustí Cerdà... Entre tanta gent, entre tantes cares no vaig poder reconèixer ningú, ni tan sols la gent de la Comarca, la del meu Túria que s'havien congregat més enrere. Però tant hi feia, enguany estava plé de goig perquè la meva dona i la meva filleta m'acompanyaven i perquè en començar a caminar en trobí amb el meu company, de Cuenca ell, i la seva companya sentimental, de l'Uruguai ella. La meva dona comprovà, en acabar-se tot, que allà no hi havia violència ni aldarulls (com ella sempre ha cregut), sino gent lliure que resisteix i es manifesta. Avis, àvies, pares, mares, joves, xiquets, xiquetes...
Potser ella, la meua dona, tan reticent com sempre ha estat, comence a obrir els ulls. Ja m'ha dit que l'any que vé tornarem.
En arribar a casa li ho contà a la meua cunyada i a una amiga que li digué que l'any vinent també vindrà. Bon senyal!

Francesc Mompó ha dit...

Olga, és el desig de la supervivència.
zel, sí, a un imperialista no li pots anar amb raons.
Albert, gràcies pel teu encorajament; aquests imperialistes han tocat pedra amb molts de nosaltres.
onatge, sí, amb lletres com a pedres lluitarem sempre.
Josep, no dubtava que series per allí, encara no han aconseguit acabar amb tots els valencians; en som més dels que ells pensen i diuen.
Salut i Terra

Anònim ha dit...

Podries passar-me les fotos que vas fer a la manifestació?
Vinyi_1993_mon@hotmail.com
Sóc l'alumne de Toni.