
que puja al cim de la llum
i ens és retornada en pluja,
convit de lluernes joguinaires?
On és la paraula perfecta
que li estalvia preguntes al cor
i deixa que l'home descanse,
aigua blana d'eufonies?
Combat amatori
el de l'ull i la canya.
Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
2 comentaris:
L'ull i la canya com jugant a veure qui guanya...
una abraçada
M'he permès de comentar aquest poema al meu bloc.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada