dijous, d’abril 15, 2010

UBI SUNT

On és la imatge pura
que puja al cim de la llum
i ens és retornada en pluja,
convit de lluernes joguinaires?
On és la paraula perfecta
que li estalvia preguntes al cor
i deixa que l'home descanse,
aigua blana d'eufonies?
Combat amatori
el de l'ull i la canya.

2 comentaris:

Carme ha dit...

L'ull i la canya com jugant a veure qui guanya...

una abraçada

Helena Bonals ha dit...

M'he permès de comentar aquest poema al meu bloc.

Una abraçada.