dimarts, d’abril 27, 2010

DONACIÓ DE LA PINYA

Quan trenque el dia
seré novament terra
de pi i bolet
i seré l'esquirol
que viu lliure al ramatge.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Un poètic cicle de la vida! Fantàstic!

Una abraçada!

CALPURNI ha dit...

Tot flueix. El canvi és incessant. Ja ho va dir Heràclit.