divendres, de novembre 05, 2010

LA CLEPSIDRA

Seguint la crida del blog Tumateix http://tumateix-llibres.blogspot.com/

LA CLEPSIDRA

El telèfon reverberava l'aigua. Era l'editorial. Li exigia el compliment del contracte; però no tenia temps, gota a gota anava perdent-lo. No havia d'haver caigut sota l'encís d'aquella maleïda paraula. Era un fracàs d'escriptor. El dofí era una bona idea, però no havia d'haver-lo tancat amb ell a la clepsidra.

9 comentaris:

jomateixa ha dit...

ja el tens posat als jocs de lletres.

Carme Rosanas ha dit...

Genial, Francesc. M'encanta aquesta imaginació que destarota la lògica habitual.

montse ha dit...

Aquesta gran inspiració no pot estar tancada a la clepsidra, treu-la fora.

MARIA FORS ha dit...

Hola, Francesc ! M’encanta el teu microconte, no podia ser d’una altra manera. La fotografia és molt adient al tema, i l’has escollit molt bé. M’alegra que la meva “clepsidra del jardí” t’hagi inspirat el relat de la teva clepsidra.
Una abraçada, des de Sinera.

Rafel ha dit...

És dura la relació amb les editorials.
A voltes tenim la inspiració més a prop del que pensem.

Salut

Sergi ha dit...

Ens ho poses difícil, eh? Jo també hi vull participar, a veure què em surt.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, jomateixa.
Ets molt amable Carme.
Montse, no sé jo si Chrono dóna butles.
Maria Consol, gràcies; sí, clepsidra és una paraula que enamora. Una altra que sempre m'ha atret és pandemonium.
Ja ho pots dir ben bé, Rafel. Però continuem tirant endavant.
Xexu, estic segur que fareu vertaderes joietes literàries.
Salut i Terra

Vicicle ha dit...

Molt bona idea la clepsidra. Tots som en una mena de clepsidra on l'aigua clara és difícil de trobar. Felicitats.

Elfreelang ha dit...

Molt bo! m'ha agrada molt el teu microconte!