Proposta de Relats ConjuntsMai havia cregut en el futur. El futur era un present que s'allargassava en girar la cantonada. Ara, però, el tenia a tocar de tecla. A males penes uns segons el separaven del seu futur. Uns segons perquè tot tornara a involucionar. Havien aconseguit trobar-li el melic a l'univers i hi havien fet de comare. El blanc s'eixamplava goludament fins a absorbir-ho tot. Només li restà el gest de llançar cap al desconegut la imatge del que fou el seu món els darrers anys i deixar-se anar cap a la incertesa.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
17 comentaris:
M'agrada el fet de trobar-li moltes lectures al teu relat. Em parla de canvis, de viatjes sense tornada, de recerques interiors i exteriors.
Tota una aventura!
una aventura individual i potser també col.lectiva
Això si que és investigar i fer recerca ambla pròpia vida. Un viatge totalment desconegut i un testimoni del que fou. Apassionant, Francesc. Això trobo que fa somiar més que la imatge. ;)
Trobar-li el melic a l'univers....impactant! Molt bon relat!
Pilar, Jesús, Carme Elfree, sou molt amables. La veritat és que la foto obre moltes possibilitats.
Salut i Terra
M'ha agradat molt!! Molt ben escrit. Aquesta sensació de llençar-se al buit a descobrir l'has transmés molt bé!
Ben trobat el text, i molt solemne.
Camí del desconegut, que tingui molta sort. M'agrada el que to de la història.
Fa una mica de por el futur quan el tens "a tocar d'una tecla" però si hi som tan a prop millor fer el pas, no?.
Un magnífic relat, com sempre.
Blanc o negre, el forat sempre és un vertigen. Felicitats!
Camí del desconegut i sense retorn aparent
Anna, Xexu, Pd40, Mc, Vicicle, Garbi, moltes gràcies. Sou molt generosos.
Molt suggerent!
Buff!
és impressionat!
Com diu la Pilar, pots estar parlant de tantes coses...
Magnific!
Molt original!
He pensat amb el viatge cap a Ítaca.
Au idò! De cap a la piscina! Si el passat no convenç, a menjar-se el futur!
Publica un comentari a l'entrada