diumenge, de novembre 14, 2010

UN PRESENT QUE S'ALLARGASSA

Proposta de Relats Conjunts

Mai havia cregut en el futur. El futur era un present que s'allargassava en girar la cantonada. Ara, però, el tenia a tocar de tecla. A males penes uns segons el separaven del seu futur. Uns segons perquè tot tornara a involucionar. Havien aconseguit trobar-li el melic a l'univers i hi havien fet de comare. El blanc s'eixamplava goludament fins a absorbir-ho tot. Només li restà el gest de llançar cap al desconegut la imatge del que fou el seu món els darrers anys i deixar-se anar cap a la incertesa.

17 comentaris:

Pilar ha dit...

M'agrada el fet de trobar-li moltes lectures al teu relat. Em parla de canvis, de viatjes sense tornada, de recerques interiors i exteriors.
Tota una aventura!

Jesús M. Tibau ha dit...

una aventura individual i potser també col.lectiva

Carme Rosanas ha dit...

Això si que és investigar i fer recerca ambla pròpia vida. Un viatge totalment desconegut i un testimoni del que fou. Apassionant, Francesc. Això trobo que fa somiar més que la imatge. ;)

Elfreelang ha dit...

Trobar-li el melic a l'univers....impactant! Molt bon relat!

Francesc Mompó ha dit...

Pilar, Jesús, Carme Elfree, sou molt amables. La veritat és que la foto obre moltes possibilitats.
Salut i Terra

Anna Tarambana ha dit...

M'ha agradat molt!! Molt ben escrit. Aquesta sensació de llençar-se al buit a descobrir l'has transmés molt bé!

Sergi ha dit...

Ben trobat el text, i molt solemne.

Pd40 ha dit...

Camí del desconegut, que tingui molta sort. M'agrada el que to de la història.

McAbeu ha dit...

Fa una mica de por el futur quan el tens "a tocar d'una tecla" però si hi som tan a prop millor fer el pas, no?.
Un magnífic relat, com sempre.

Vicicle ha dit...

Blanc o negre, el forat sempre és un vertigen. Felicitats!

Garbí24 ha dit...

Camí del desconegut i sense retorn aparent

Francesc Mompó ha dit...

Anna, Xexu, Pd40, Mc, Vicicle, Garbi, moltes gràcies. Sou molt generosos.

kweilan ha dit...

Molt suggerent!

Barbollaire ha dit...

Buff!
és impressionat!
Com diu la Pilar, pots estar parlant de tantes coses...

Magnific!

Alyebard ha dit...

Molt original!

montse ha dit...

He pensat amb el viatge cap a Ítaca.

El porquet ha dit...

Au idò! De cap a la piscina! Si el passat no convenç, a menjar-se el futur!