dijous, de novembre 18, 2010

LA ISETA: PARLAR FORADAT.

Aquesta és una expressió que m’encisa per la seva plasticitat i alhora per la seva contundència. Parlar foradat; no em diran vostés que no hi veuen de seguida com les paraules, a mesura que van eixint per la boca, van caient per un forat per a perdre’s en el no-res. Ens imaginem com l’aigua va rajant des del canó de la font fins a la bocana d’un cànter que té un forat al cul i que mai no s’omplirà. Si fa o no fa aquest és el sentit que ve a tenir la nostra expressió: estàs dient coses sobre un tema que no controles i estàs asseverant conclusions balderes, estàs parlant foradat, la cosa no va així com tu dius.

Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

En aquest cas que expliques, les dues opcions de la teva conclusió em semblen vàlides i no em semblen excloents, crec que són certes les dues: parlen foradat, i actuen de molt mala fe i ocultant altres interessos.

M'agrada aquesta expressió. I si que tens raó que tots parlem foradat algun cop, però si quan ens n'adonem al menys ens molesta una mica haver-ho fet, per la vergonya, ja tenim molt de guanyat!

Bon dia Francesc