dimecres, de gener 19, 2011

190è JOC LITERARI: NINGÚ DE TOTS VOSALTRES

NINGÚ DE TOTS VOSALTRES

Passes per davant meu i em fas un colp d'ull llampant; no dius res i marxes apressat. O ni tan sols això: estàs avesat a tot, m'has vist com qui veu un fanal enllumenat o la persiana de la botiga baixada, però no m'has mirat i marxes també. O t'has parat uns segons per veure'm el preu: m'alfarrases, penses que la teva filla no val tant, massa car, arreplegues la consciència i tornes a marxar. O ets encara un cadell i has obligat ta mare que s'aturara: li fas carusseta, li somrius, proves a posar cara d'atufada, li exigeixes, res no aconsegueixes i us n'aneu totes dues. O et pares a mirar-me amb ulls de pena després del treball i... O és l'enèsima vegada que t'hi detens... O... O...
Tots heu assajat de vestir-me amb un devessal d'adjectius: pobret, bonic, fidel, carinyós, solitari, encisador, maco, dolç... Paraules que us tranquil·litzaren l'estètica quotidiana, però, en realitat, ningú de tots vosaltres sabreu mai què en pense jo.

7 comentaris:

Carme ha dit...

És ben cert, un relat suggeridor i amb misteri. Ell si que sembla saber què pensem nosaltres.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar de nou

Elfreelang ha dit...

Si els gossos parlessin....

Vicicle ha dit...

Mai sabrem el que pensen el gossos o el que somien els nadons. Salut.

Vida ha dit...

Mai sabrem què pensen realment els altres. No hi ha tanta diferència a l'hora d'interpretar la mirada d'un animal o una persona. Necessitam una confirmació parlada sempre? També pot ser mentida. Segur que la mirada d'aquest ulls diu més que qualsevol paraula

Rafel ha dit...

Fa cara d'avorrit, a saber què en pensa del que l'ha deixat allà ben sol.

montse ha dit...

El posat i la seva mirada també ens parla.
Bon relat.