Vilafranca de Conflent, agost de 2011
Seguint la invitació de Mercè Climent al blog Els primers gestos del verd, jo també deixe constància de 10 coses que han fet que l'estiu fóra especial:
- Jo també he pujat en un cavallet del carrussel. Normal, anàvem junts.
- He tingut dos fills literaris més: Somiant amb Aleixa i Fronteres de vidre. I un refillol de tres poemes al llibre col·lectiu Poesia a la frontera.
- He tornat a gaudir de les cançons de Georges Brassens. Vaja en homenatge d'ell.
- He estat per les terres del Matarranya i m'he banyat amb els colors de la meva llengua.
- Li he posat cara i conversa a una amiga virtual. Eh, Cli?
- Hem estat de nou pel nord de casa i continua sent ma casa.
- He fet un meravellós viatge amb 3 parelles d'amics amb "flagoneta".
- He llegit poquet -venia de llegir 155 llibres en pocs mesos- però he deixat que la meva pell s'amarara de tot el que l'envoltava.
- He revisat una novel·la que tenia al calaix i l'he feta volar cap amunt.
- He valorat moltíssim les coses més ínfimes: la salutació de l'herba, la posa orgullosa dels oms, el gest rialler del riu, el xiuxiueig de la nit...
5 comentaris:
És bo saber que pots recordar tantes coses extraordinàries de l'estiu! Salut i Terra!
Quantes coses... i totes maques!
Jo també volia posar-m'hi a veure si ho faig abans de marxar de cap de setmana.
Roser, cal fer balanç de tant en tant.
Carme, les festejarem amb tu.
Salut i Terra
Un estiu intens, la que més m'agrada i que a vegades s'oblida és la darrera. Salutacions!
Per poc no t'he vist llegint Valery a Sète (Jo venia de més amunt)
L'espai Brassens d'aquella ciutat l'he deixat per més endavant.
Fins aviat
Rafel
Publica un comentari a l'entrada