dijous, de setembre 15, 2011

CRIDARES LA MEVA ATENCIÓ ENLLÀ DEL TEMPS


CRIDARES LA MEVA ATENCIÓ ENLLÀ DEL TEMPS

Assagen de retenir sota la manta
la calor dels cossos famolencs
mentre continuen desfilant enllà dels ulls
l'afusellament de les idees
i la destrossa dels records.
La paraula els pesa com les parpelles
en una dansa silenciosa de pluja i plom.
Pleguen el passat al coll de Portbou
on els nasqué l'instant etern del daguerrotip.
Tots s'ajustaren a la posa furtada
i al contacte de la fugida solidària,
però tu, colze al genoll sostenint la pensada,
què et balla sota la gorra militar,
la feblesa d'un amor abandonat
o la fúria d'una vida feta estralls?


3 comentaris:

Carme ha dit...

Aquestes imatges sempre provoquen bastant a fúria... en directe deuen ser tan terribles!

Pere ha dit...

Aquest tema de la retirada del 39 és dramàtic però també apassionant.
Vaig escriure una coseta sobre tot això, té una fotografia que potser t'agradarà.
http://callearquimedes.blogspot.com/2009/02/quinta-entrada-epilogo.html

Bona nit Francesc.

Francesc Mompó ha dit...

Pere, he llegit el post i he vist la foto que testimonia el dolor de la partida. Gràcies per ensenyar-me-la.
Carme, serien terrible, sí; més enllà de la imaginació.
Salut i Terra