dilluns, de setembre 06, 2010

III POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS


III

El cabell bru, i la sina atrevida;
el llarg dibuix, i finíssim, dels llavis,
el cos esvelt i les cuixes llarguíssimes,
amb moviment de gentilesa i gràcia,
et pense molt, oh amable novençana,
amb un ramell, unes flors, a la mà,
que olores molt, intensament, devota.
El món, avui, és, per tu, novençà.
Creues l'hotel amb les passes solemnes
i t'obren, prests, l'ascensor, i somrius.

4 comentaris:

onatge ha dit...

Una abraçada entre natures...

Des del far...
onatge

noves llunes ha dit...

Bona nit, Francesc:
El dissabte vaig estar a Burjassot al Sopar homenatge a l'Estellés, que es feu a Ca Bassot. Abans hi va haver recital poètic, i vaig participar amb el darrer sonet de "El gran foc dels garbons", ja saps el de : "poseu-me les ulleres". I la veritat és que a mi sí que em feien falta, perquè no hi havia massa llum i... l'edat no perdona!
S'ho passàrem la mar de bé. Vaig saludar el Dominic Keown, et sona?
Ja tindrem alguna bona xerrada, Francesc.
Una abraçada!
Salut i terra!!!
FRANCESC

montse ha dit...

M'agrada, L'Estellés sempre viurà.

Salut!!!!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Onatge per ser-hi.
Montse, l'Estellés sempre viurà no ho dubtes; és paraula de terra.
Francesc, hem fet algun sopar junts; és un gran personatge i molt bon element. M'haguera agradat saludar-lo. No sabia que venia. La darrera vegada estiguérem junts en el lliurament dels premis Estellés i després sopàrem al Manolo i Ramon de Burjassot.