diumenge, de setembre 05, 2010

II POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS


II

Camioners que travessen les nits,
creuant brutes ciutats de glaç i fang,
beuen d'un glop en bars de carretera
i d'un cop sol s'hi passen per la boca,
aspra, la mà, i segueixen xerrant,
rememorant els béns d'aquella puta
que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,
setze embriacs, una nit de dissabte,
i a l'engonal se li n'eixia el semen;
o el pobre guany, la vida miserable,
les nits d'hivern i les nits d'estiu,
creuant els gels i creuant la calor,
o aquella nit, amb la finestra oberta,
que ho varen fer amb aquella xicona,
i amples de gest reviuen l'episodi.
Camioners que travessen les nits
sense arribar, sinistres, enlloc mai,
i seguiran, perquè segueix la nit.

6 comentaris:

montse ha dit...

Brutal, Estellés el gran poeta.

Salut i poesia!!!

Clidice ha dit...

Moltes gràcies!

Francesc Mompó ha dit...

Montse, Clídice, aniré penjant els vuit poemes inèdits que li publicàrem; perquè l'edició que li férem a La Forest d'Arana era força restringida i no està a l'abast de tot el món.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Francesc, donc em sembla una proposta fantàstica! Gràcies!

Elvira FR ha dit...

Benvinguts i lloats els poemes inèdits sobretot quan deixen de ser-ho! una idea excel·lent!

Rafel ha dit...

Doncs gràcies per posar-la a l'abast de tothom.
Directe, contundent i crua realitat feta vers.

Salut