ASSUMPCIÓ DEL TRÀNSITDe sobte, l'embranzida d'un pèlag venjatiu,
gelós de son secrets de clus en defallença
per peregrina eurística, gebra del dolç caliu
descarnant en dolor la dictada naixença.
Tot ple d'immensitat sens recer ni defensa
mire com ompli vela l'alè d'un vent altiu
i en el trànsit els rems abandó amb complaença
assaborint el freu de llibert o captiu.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
2 comentaris:
Mai se sap on ens portarà els destí.
Salut!
Com deia aquella cançó de la Trinca: Ai destí, destí...
Gràcies, Montse, per llegir el penúltim poema del Viàtic Marí.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada