dijous, de juny 17, 2010

SIMFONIA MARINA

SIMFONIA MARINA

Arromances gentil tes hivernades verdes
vestint esponerós d'argent la marinada,
de rojos llevantins anuncies l'albada
que escaliva frisant per tes aigües gerdes.

Polícroma ta llum xixiueja en la fressa
inlassable de l'ona, melodia vetusta
en oïdes novelles que engresolen la justa
i inabastable xifra, que dictant, el vent bressa.

Salmòdia de sal sota el sol arranjada
dansa gaia d'escuma galejant per les ones
voleiar de gavines en infidels carones
contrapunt de roquissa duu l'illa desitjada.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Simfonia de colors, de sons, amb coronament d'escumes i sal!

Bona nit.

La Meva Perdició ha dit...

Cada nota pitja la tecla precisa.