diumenge, d’agost 30, 2009

Quadre de JAM

Ha temps arrere ja vaig parlar unpoc d'aquest quadre que vaig adquirir al pintor JAM. Doncs bé, ja el tinc penjat a casa. Jordi Albinyana és un jove pintor amb una projecció a tenir en compte. Té diverses obres repartides per organismes oficials, caus de bohèmia i cases particulars. La seva volada artística també l'ha dut ha personalitzar portades de CD per a cantants com Pep Gimeno "Botifarra", Miquel Gil i el jove cantautor Carles Pastor; així com a il·lustrar novel·les com l'eròtica Pell de pruna de l'escriptor Joan Olivares i d'altres projectes que duu entre mans.
Aquest quadre representa... què representa? L'artista m'ho explicà, però també m'agradaria saber què hi veieu vosaltres? Pot resultar un exercici ben interessant.

9 comentaris:

Xurrito ha dit...

Per a mi, son dos amants que s'estan fonent en una abraçada i un bes, la màxima expressió de la comunicació. Curtet però clar.

Joana ha dit...

Estirats en en un llit, sí jo tabé hi veig dues pesones abraçant-se...
Fins i tot dos gosoos amb les cues llarguísssimes....
Alguna patologia se'n desprèn? Aisss quin diumenge!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Xurrito i Joana per dir-hi la vostra, que és ben interessant i a tenir en compte a l'hora de batejar la tela amb un nom que encara no té.
Salut i Terra

Salva Pérez ha dit...

Jo, com el Xurri, veig dos persones que es donen un bes (amants o no, el temps ho dirà). Ara bé, jo els veig drets, no pas en un llit.
O una lluita d'iguanes?
Una abraçada.

Joana ha dit...

Sí, jo també vig dues persones compartint la seua passió. El contrast de color denota una millor percepció d'aquesta manifestació que resalta entre la foscor que hi ha al voltant. És com un moment de màxima felicitat que amaga la mediocritat de la vida.
Ufff! Serà la migdiada! Igual he dit una animalada de les més grans, però ara ja està dita!

Francesc Mompó ha dit...

Salva i Joana anem bé. L'art és proteic.
Salut i Terra

Comtessa d´Angeville ha dit...

Un gos i una dona a un llit. I el gos clava la pata dins la boca de la dona.

zel ha dit...

Aigua, amor i vent, allà on acaba l'un comença l'altre, i viceversa...

Príncep de les milotxes ha dit...

La comtessa d'Angeville m'ho ha llevat dels llavis: per què serà que jo veig que la dona li fot la mà dins la boca del llop? Però he vist el mateix que la comtessa...
Proteic, ja ho pots ben dir.
Per cert, me'n vaig a passejar la Jana.
Ostres, això de l'art contemporani té massa bona eixida!