Estés davant dels ullsvestit d'impol·luta innocència,
et presentes sovint
allà on fineix l'ombra.
Combregant les primeres albors
d'una alfa esmunyedissa,
tel a tel,
desprenc capes al silenci
fins al conjur de la melodia
perquè el mot esdevinga símfon
i congrie la imatge i la flama.
Mentrestant el buit burxa
i el vertigen estreny com una serp.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
2 comentaris:
Ja saps que la boa femella secreta feromones pel seu albelló per tal d'atreure al mascle. Aleshores la femella adquireix una posició rígida mentre el mascle es mou a espai al seu voltant, sempre atent al seu moviment. Així, en mostrar-se receptiva, el mascle comença a passar-li per damunt i a estrényer-la suaument. Vaja que "l'estreny com una serp". El curiós és que la boa femella no ovula fins que que no comença aquest festeig. Com que la "boa" a l'Extrem Sud és com diem "boda" sense /d/ intervocàlica et desitge molta sort. Amb humor hiper-perifèric...
Em serveix perfectament com a metàfora. El poema és un intent d'aproximació al fet de l'escriptura; a l'angoixa davant del blanc, que és el tu poètic. Però la teva és una explicació, també en clau d'humor, profètica, perquè a final de mes passem pel registre.
Una abraçada només des d'un poquet més al nord, però amb la Mariola als ulls i al cor.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada