Quan era un xiquet ja sentia aquesta sentència en boca dels majors; o bé, la seva variant: Forasters vindran que de casa ens trauran. En aquella època, allà pels anys 60, eren poques les onades migratòries que jo percebia al meu poble. Unes quantes famílies andaluses i unes quantes de manxegues era l’única emigració que acudia a buscar-se el pa a un poble de 5.000 o 6.000 habitants aleshores.
Feu clic per continuar l'article.
2 comentaris:
Si a d'això afegim tots els babaus que directament s'adrecen a algú/na que no coneix en espanyol, sense saber quina llengua parla, o si entén la nostra, puix estem més venuts que Sant Paulí, jo treballe a la Ford, i de vegades ve algun company, preguntant-te alguna cosa en espanyol, i el veus patir com un condemnat i al contestar-li tú en Català, pega un descans, però seràs torracollons, Xè parla en la teua Llengua, Mec !!!!
Afortunadament no sempre és així. En el meu cas és... "Forasters vindran que en casa s'integraran".
Publica un comentari a l'entrada