Entre roc i fustamude metall en pell
i guerrer per cavaller,
i nu,
sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre,
m'aclame a la dolcesa de l'esguard
i a l'òscul eternal dels teus llavis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
Us desitge un bon dia de casament a Mercè del temps i de totes les seues arts màgiques; ara fes una mica de bondat i eixa -un poquet de costat- els blogs, deixeu-los; nosaltres els vigilarem perquè ningú no els toque i furte coses.
A passar-ho bé i petonets...
Ja veureu com arribarà el dia que ens coneixerem personalment.
Una abraçada i tranquils... tot està controlat.
Feliç dia de noces!
:) Preciós.
Que tingeu un dia feliç!
"sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre":
que maco, això, també em recorda l'escriptor txec, però més fundadament!
Publica un comentari a l'entrada