dissabte, de febrer 27, 2010

ÒSCUL ETERNAL

Entre roc i fusta
mude metall en pell
i guerrer per cavaller,
i nu,
sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre,
m'aclame a la dolcesa de l'esguard
i a l'òscul eternal dels teus llavis.

4 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Us desitge un bon dia de casament a Mercè del temps i de totes les seues arts màgiques; ara fes una mica de bondat i eixa -un poquet de costat- els blogs, deixeu-los; nosaltres els vigilarem perquè ningú no els toque i furte coses.
A passar-ho bé i petonets...
Ja veureu com arribarà el dia que ens coneixerem personalment.
Una abraçada i tranquils... tot està controlat.

Raquel ha dit...

Feliç dia de noces!

Carme Rosanas ha dit...

:) Preciós.

Que tingeu un dia feliç!

Helena Bonals ha dit...

"sentint la terra sota els peus
i el vent definint-me el rostre":
que maco, això, també em recorda l'escriptor txec, però més fundadament!