L’altre dia, l’amic Joan-Carles Martí del blog Extrem sud del País Valencià ens regalava un valuós document sonor del parlament que va fer a Girona en els actes del I Congrés de Serveis Lingüístics del Territori de Parla Catalana. Em va resultar curiós haver d’afegir to i timbre a una lletra que vaig llegint des de fa temps. Doncs avui sóc jo qui es despulla perquè podeu fer el mateix exercici de posar una carcassa fònica al blog de Uendos.
És una entrevista radiofònica que em féu el 29 de març Arena Garcia de Ràdio San Vicente d’Alacant per al programa d’escriptors valencians.
És una entrevista radiofònica que em féu el 29 de març Arena Garcia de Ràdio San Vicente d’Alacant per al programa d’escriptors valencians.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
7 comentaris:
Refore xè Francesc Mompó, si xarres pràcticament com el veïnat meu del Camp d'Elx i dius "novèl·lè" i "pròsò" amb bellíssims assimilacions vocàliques que compartim. El timbre i el to viril i claret. Visca l'Olleria i la Vall d'Albaida i espere que els teus alumnes de València aprenguen bona fonètica catalano-occidental valenciano-meridional.
Jo et proposaria, a més a més, de mestre de pronúncia, de locutor o del que siga. La primera alumna la locutora de Sant Vicent: el seu plór per plòr m'ha arribat a l'ànima. Per no dir unes quantes coses més.
Això de fer una novèl·lè eròtica a mitges amb una escriptora de l'Ordre de la Mercè, tots dos de novençans una vegada penjats els hàbits de fadrinatge o concubinatge em té absolutament torbat. Em considere un dels millors lectors de literatura eròtica en unes quantes llegües i vaig aprendre occità a Ate on hi ha les runes del castell del Marqués de Sade que vaig recórrer. No em preguntes per què però també hi ha la tomba de Sant Ausiàs (Sant Alziàs) en aquell racó remot de la Provença on vaig aprendre occità un estiu de la meva jovenesa. No s'hi val que digues tu mateix que "té una gran unitat". No ho dubte però hauries de cercar un parell de lectors crítics. Conec alguna novèl·le feta per un matrimoniet i espere que no lligen el teu blog perquè m'estalvie l'opinió.
Salut i bons aliments!
Doncs, he tingut molt de gust de conèixer la teva veu i el teu accent i m'has fet venir ganes de llegir-te i de llegir-vos. Ho faré!
Sí Joan-Carles, fem harmonies vocàlique amb la è i amb la ò (pòrto, vèrdè, hipersonoritzem, fem les labiodentals, i fins i tot (jo ja n'he perdut bona cosa per influència capicasalina) mantenim l'empenta de les vocals llargues llatines i fem cançoneta. Èh, què vols, som de terra de pebrella.
Carme, ets molt amable. I per a mi sí que ha estat un plaer que feres un dibuix de l'orquídia.
Salut i Terra
Ara també he possat veu a la teva cara i els teus escrits. Se t'escolta una veu avellutada, sense estridències. La teva fonètica em recorda molt a la d'un acompany d'estudis de La Ribera.
Ací, al Camp de Túria i en especial a Benaguasil, tenim un catalàmés sec i eixut. Tu això ja ho deus saber, veritat?
Els pobles del voltant, com Vilamarxant, La Pobla de Vallbona i Llíria tenen una fonètica més oberta que la nostra, la del poble.
Els sons agradables de la teva veu, son en variats aspectes canviants
si els referim a nostre dir, però comprenem... De poble a poble hi ha diferències, què no farà...
No sé havia vingut mai per aquí, m'hi he trobat molt bé, ja ho diu la carme que té la generositat de dir el que pensa, ja ens anirem veient. Anton.
Sí, Josep, conec prou bé la parla del Camp de Túria. Tinc molt bons amics a La Pobla de Vallbona, i també a Benaguasil.
Anton, el català s'esfilargassa de nord a sud amb un bell ball de melodies cromàtiques. Tenim moltíssima sort de ser-ne parlants.
Gràcies per venir a ca 1en2.
Salut i Terra
Has estat fregant el pardal varies vegades!!!!???? Pero pacoooo, francesckkk!!!! O mai gòt!! Això no's pot dir en la ràdio, no? O si...
Publica un comentari a l'entrada