RAMON GUILLEM. 30 ANYS DE POEMES.

El divendres 16 d’abril a la casa de la cultura de Catarroja se celebrava l’acte que homenatjava la trajectòria poètica (30 anys) de Ramon Guillem, un dels millors poetes actuals dels Països Catalans, oferit per diverses entitats, per un grup d’escriptors i pels amics.
Em ve al cap de seguida el títol d’un poema que vaig penjar fa poc: Ubi Sunt. Sí, on eren els mitjans de comunicació? On era Canal 9 (possiblement preferiria Bertin Osborne –molt valencià ell– o donar-se autocomplaença política dient com és de meravellosa la CV (País Valencià). On era la TV3? No oblidem que estem parlant d’una primeríssima veu per a la cultura catalana. Solament el periòdic digital L’informatiu se’n féu ressò en la prèvia de divendres. Bé, si no el recolzaren les entitats polítiques –cal dir que l’ajuntament li cedí la casa de la cultura; tot i que algun polític catarrogí s'hi va veure-, sí que ho feren els escriptors, tant els que hi assistíem –jo no hi podia faltar, tant com a escriptor, com a lector seu, com a amic, i perquè era l’encarregat de presentar l’acte–, com els que excusaren l’absència; però sí que vull remarcar un parell d’absents: Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner que com ens havien dit uns dies abans estarien a Brussel·les, però que a l’hora de l’acte llegirien un poema de Ramon a la Grand Place. Doncs així ho feren i ens enviaren per mòbil una foto mentre el llegien.

Em vaig permetre el luxe de començar l’acte recitant un deliciós poema de Ramon Guillem.

NO RES

Un calfred d’ocells.
Unes ales de febre.

El miratge de la neu
en les teulades de l’estiu.

El vol de llamp dels esquirols.
El soroll de la llum.

Les campanes del gebre
en les torres de l’alba.

Una mar en guaret.

No res,
només uns ulls.

Solatge de sols, 1999
Ed. BROMERA

Parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia; perquè Ramon Guillem és poesia; Ramon Guillem és poesia fins i tot quan fa prosa. Només ens cal llegir dues obres narratives seves tan allunyades en la temàtica i en la intenció com són L’angèlica i A foc lent per adonar-nos de seguida que la poesia està regint tot el registre lingüístic i està enfocant i dirigint el tremp literari de la seva prosa.

Però la poesia és la música feta paraula i d’això Ramon Guillem és un mestre; i no ho és solament per la gran quantitat d’encertadíssimes cites de cultura musical que amaren els seus llibres, sinó també, i sobretot, perquè ha sabut amarar els seus versos d’eixa melodia harmònica que s’amaga darrere de les paraules fent que la lectura dels seus poemes siga una cantata de reflexions que alimenten la pensa del lector i li multipliquen polièdricament les sensacions.

Ramon Guillem recitant Obscur vent del poemari Terra d'aigua from Mercè Climent on Vimeo.

Ramon Guillem és un poeta hedonista, un poeta que s’alimenta dels petits plaers de la vida i ens els transforma en joies literàries perquè els gaudim amb ell. Però, com no podia ser d’altra manera, la mort també ens esguita en moltes de les seves composicions; Eros i Thànatos planegen sovint per la seva obra.
Però si la poesia és la música feta paraula com hem dit més amunt, també podem definir la poesia com la paraula feta música. I això és el que han sabut veure tot un seguit d’artistes que li han donat nova volada als versos de Ramon Guillem transmutant-los en cançó; i que molts d’ells ens acompanyaren la nit de divendres.
· Miquel Gil: En el disc Orgànic és on apareix el poema Un silenci. · La Coral Polifònica de l’Agrupació Musical La Lírica de Silla que interpretaran el poema Arriaga del poemari L’hivern Remot que musicà Josep Vila (director de l’Orfeó Català).
· El grup Naia. Per cert, encara que ells interpretaran Mirall d´aigua al disc hi ha un altre poema seu: Albufera.
· Carles Pastor, que dins del seu tercer disc està treballant 10 poetes valencians actuals i hi ha inclòs el poema Síndrome d’abstinència del poemari Maregassa.
· Un altre compositor que ha musicat poemes seus és Vicent de Miguel: Si t´oblide és una cançó per a veu i piano basada en el poema Pou i espill del llibre Solatge de sols.