dijous, d’abril 08, 2010

VÉS A L'AIGUA

Toc-toc, sóc jo.
Puc impedir-te l'entrada?
Doncs acompanya'l.

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quin goig aquesta aigua!

Tot-toc...

onatge ha dit...

M'agrada la companyia de l'aigua, el seu diàleg i el seu silenci...

Salut.
onatge

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies pels comentaris tan consoladors, però és aigua trista; com el gran silenci dels cicles.

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Només amb tres versos m'has deixat en un Ai!...ara com faig per a llevar-me el neguit?

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Xica. Ja s'ha pagat l'òbol i Caront ha partit.
Gràcies a tots.

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Doncs descansa. La mort (en qualsevol de les seues variants) quan més lluny millor :)

Raquel ha dit...

Sóc Raquel del col.le. Ho he sabut per un altre company. Una besaeta per a tu i el teu germà. El poemeya amb la idea de l'aigua és molt emotiu ( clar que jo sabia a què es referia).

Mireia ha dit...

Per mi ni hi brolla tristesa d'aquesta aigua, Francesc!!

noves llunes ha dit...

Francesc!
Comprenc que és aigua trista...
M'he assabentat del traspàs del teu pare. Sóc amic de Rafa i d'Arturo (del col·legi Joan XXIII).
Vaja des d'ací el meu sincer condol.
Una abraçada!

Rafel ha dit...

Dilema per les goges, viure al seu món (secret i segur) o al nostre ( enlluernador) amb l'ai al cor.

ElnétdelTioPipo ha dit...

Francesc, tens tot el nostre suport. Ho sent molt, una abraçada!

Jordi Tudó ha dit...

Si l'agua està explendorosa aquesta any, ja ho deia a la nota d'Escapades.

Salut i sort

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies a tots per les vostres paraules, tant si heu interpretat el Haiku de forma real pels luctuosos esdeveniments, o si ho heu fet com a poema de vida (cicle renovat que és el que li desitge a mon pare).
Gràcies de nou a tots per haver-se abocat a aquest món de uendos.

Calpurni ha dit...

Ho sent molt Francesc.
Com tu dius els cicles són els cicles.

MARIOLA I JOVI ha dit...

Francesc,

disculpa la tardança, però ens hem assabentat hui a través del blog de Pep. Quines coses, mare! Ens hem quedat gelats. Ni tant sols un comentari d'algú per poder estar amb vosaltres.
Ho sentim i t'acompanyem en el sentiment de dolor tant la Mariola com jo.
El vam conèixer poc, però, no dubtes que serà un regalim d'aigua pura que purificarà els mals d'aquest món.

DE TOT UN POQUET ha dit...

Francesc, encara que amb retard, ací et deixe les meues lletres de sentiment. Ja he passat per aquesta situació i sé com et deus sentir. Àngel