Ahir, 6 de novembre, Otos es convertia en la capital literària del País Valencià. L'hotel rural Ca les Senyoretes acollia la 2a convocatòria gastronomicoliterària en honor al bolet. Vora una cinquantena d'escriptors i amants de la literatura catalana es congregaren al voltant de les menges boletaires magníficament cuinades per Assumpció.
En acabant, i sota l'atenta mirada del quadre d'Els emmascarats de Jordi Albinyana, i de la bella imatge del Benicadell, un a un, casdascun dels escriptors anaren llegint llurs composicions en homenatge al bolet.
Després, el cantant Carles Pastor ens regalà un tast del nou disc que està preparant sobre poetes valencians actuals.
Una exposició de quadres de Jordi Albinyana i un bon grapat d'amables converses acabaren de clausurar l'acte.
A poc a poc aniran apareixent en aquest blogs les distintes creacions; així mateix també penjarem les d'aquells escriptors que per diverses raons no pogueren assistir però que sí que m'enviaren llurs textos.
En parlen també:
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/11/08/bolets-i-literatura-als-peus-benicadell/754855.html (Diari Levante, en paper)
7 comentaris:
Quin goig que fa la taula, Francesc...
Em sap greu no haver pogut anar, però espere que hi haurà moltes més ocasions.
Salut!!!
Què! Morruda taulâ...
felicitats. A veure si un any m'animo a baixar.
Salut
Un bon lloc, una bona companyia i un sopar excel·lent... Precisament la meua dona m'acaba de comunciar que ha comprat un quilo de rovellons. Tant que m'agradava perdre'm per les muntanyes d'Espadà a buscar-ne! Ara no pot ser. Ací podem preparar-vos unes bones faves al tombet, amb pernil serrà i xoricet. O alguna altra cosa... Penseu-hi, penseu-hi, i que aprofite, golafres!
Iep, Francesc, això no val...
Aquest matí ja l'havia llegida aquesta entrada.
L'has renovada entremaliat!
Ostres i Joan Pla per aquestes llars!
No comprenc per què diu que no pot anar a fer rovellons. Serà qüestió del temps viscut o passat?
Francesc, l'any que ve no t'ho perdes.
Toni, sí, n'érem una bona colla. A veure si coincidim alguna vegada que ja fa temps.
Jesús, t'ho tornaré a recordar.
Joan, n'haurem de buscar una a Castelló, ja que no baixàreu ningú.
Sr Abad, vosté també estava convidat a participar; a veure si l'any vinent.
Sinyor Abad, Sinyor Abad...
No em sona bé.
Ja ho sé amic Francesc... he estat una mica mandrós... La propera ocasió faré paret amb vosaltres. Perdoneu-me tots.
La festa i la literatura fan grans els cors de les persones (...).
Publica un comentari a l'entrada