dissabte, de novembre 20, 2010

BOLET LITERARI: TONI CUCARELLA


a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

extremsud.blogspot.com ha dit...

He llegit aquest conte avui dissabte de bon de matí. El dia d'Otos malgrat haver dinat al costat de Toni Cucrella em vaig haver d'alçar i fer una trucada a Elx.

Em vaig perdre un bocí de conte però sabia que el llegiria. Els paràgrafs que vaig escoltar atentament m'ho van deixar clar.

Ho dic al meu blog en l'entrada que vaig fer de l'estada a Otos. D'haver nascut als EUA en Cucarella seria venerat i una petita llegenda literària. Té molts punts de contacte amb els grans escriptors del sud profund americà.

Ara, tan sols un petit retret, amic Toni si passeges per ca'n Mompó: no et cal arribar tan lluny. Un Stoner és argot en anglès i ve de pedra en el sentit de "droga". Significa un que està constantment "apedregat" o "penjat" o algú que és un "fracàs". No sé fins a quin punt n'eres conscient però això tindria una lectura en una traducció a l'anglès. O els poses uns cognoms catalans qualsevol als teus protagonistes o ho tens molt clar. Posar congoms anglesos situa l'acció en terres de llengua anglesa.En parlaríem si no estiguerem tan lluny.

20 de novembre del 2010, a les 8:23
Toni Cucarella ha dit...

Una "paròdia" molt seriosa.

Salutacions, Joan-Carles.

Aquest del bolet és el primer relat que he escrit en el que l'espai i els personatges estan situats lluny de casa nostra. I val a dir que m'ha costat a muntó haver de prendre la decisió. Al capdavall -és cert-, podrien haver-se dit Sara, Robert i Maria i això no haguera canviat essèncialment el relat. Excepte en un cosa: la quimera que li hauria quedat a l'autor. No debades, el relat és un homenatge, per dir-ho així, a Raymond Carver. Cal dir que les seues històries em resulten depriments, tanmateix admire el seu estil estil narratiu. I com sempre passa, quan no pots imitar com voldries l'estil -o creus que no el pots imitar- dius, com en el meu cas, que intentes una "paròdia". Per si fluixeja l'intent oferir una excusa més o menys convindent. Per a mi i per al lector. Tanmateix, ha estat una "paròdia" molt "seriosa". No debades, la "paròdia" oculta sovint la intenció d'assimilar l'estil, les formes, i reproduir-les des d'una una perpectiva, la tenia. Se'n diu tradició literària.

Una abraçada

20 de novembre del 2010, a les 9:05
Clidice ha dit...

No cal dir que n'he gaudit, fan com sóc del dirty realism. M'ha quedat un dubte, però, hi ha romaní a Amèrica? Ara em caldrà buscar-ho. Salut!

paraula de pas: "carbers", sembla que l'oracle vol fer broma aquest matí.

20 de novembre del 2010, a les 10:39
Roser Caño Valls ha dit...

Hola! He tingut la sort d'entrevistar al Toni Cucarella! És un plaer donar a conèixer autors de terres valencianes :)

20 de novembre del 2010, a les 17:02

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)