divendres, d’abril 30, 2010

ESCRIPTORS AL TERRAT: PERE JOAN MARTORELL I RUBÉN LUZÓN

Ahir, últim dijous de mes, el Centre Octubre de València acollia els Escriptors al terrat. En aquesta ócasió la parella de lletraferits convidada estava formada per dos joves poetes: Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) i Rubén Luzón (València, 1982). Dues veus potents que maridaren els accents illencs amb els valencians.

Com sempre l'acte estigué presentat per Ramon Guillem, vicepresident al País Valencià de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), que ens féu la trajectòria literària dels dos autors.
Tot seguit, els dos poetes anaren alternant-se en la lectura de versos d'alguns dels seus treballs publicats. En el cas de Luzón dels poemaris Cames ajudeu-me, obra guanyadora del IV Certamen César Simón de poesia; i Baladaspirina, guardonada amb el premi Ausiàs March de poesia de Gandia.
Per la seva banda, Pere Joan Martorell escollí composicions del llibre Dansa Nocturna amb què guanyà el Premi Joan Alcover de Palma.
Cap al final de l'acte tinguerem l'oportunitat d'escoltar poemes inèdits d'ambdós poetes i de gaudir del vitge medieval que ens regalà Luzón cantant a la manera trobadoresca i a pèl un dels seus poemes.
A tot això, Carod-Rovira feia una conferència a la mateixa hora en la planta baixa de l'edifici i aclaparava moltíssim de públic, polítics i periodistes; tanmateix, el terrat estava ple a gom d’escriptors i gent interesada per la poesia.I com ja és costum, arredonírem la vetllada amb un sopar al Restaurant Parpardella de Valencia.Ps. Alguns encara farien via de copes i nit cap a Ca Revolta.

No hi ha cap cavall que no es torne rossí

El cavall és un animal que la natura ha dotat d’una planta imponent. Si ens atenem a l’estètica, ens ofereix una bellesa tan elegant que difícilment trobem en d’altres animals. Tant en posa parada, com trotant, com en cursa veloç ha estat objecte de culte de pintors, escultors, músics i poetes.
Si us ve de gust continuar llegint, feu clic ací

dimecres, d’abril 28, 2010

AVANT QUI SIGA!

Com que m'he adonat que tinc 99 seguidors i no puc estar-me d'un cert fetitxisme, dedique aquest Haiku a qui faça el número 100.

Aquest haiku
et para la paraula
i el foc follet.

dimarts, d’abril 27, 2010

DONACIÓ DE LA PINYA

Quan trenque el dia
seré novament terra
de pi i bolet
i seré l'esquirol
que viu lliure al ramatge.

dilluns, d’abril 26, 2010

Contes i poemes que vénen de Mèxic

Un grapat d’amics que anaren a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) es conxorxaren per fer un llibre on participaren tots i cedir els drets d’autor a una ONG mexicana d’ajuda als xiquets. El llibre l’acaba de publicar l’editorial Tàndem en català i en castellà. Els autors han estat: Bernat Bataller, Teresa Broseta, Carles Cano, Pep Castellano, Llorenç Giménez, Enric Lluc, Canto Nieto, Rosa Serrano, Fina Girbés i Jaume Pérez Montaner. El llibre està il·lustrat per Aitana Carrasco. I com que anàrem Mercè i jo, i ella ha fet una bona entrada al seu blog Els primer gestos del verd, us remetesc a ell per no repetir-me.
Ps. Paga la pena comprar-lo tant per les joietes literàries i les il·lustracions, com per la causa.


diumenge, d’abril 25, 2010

25 D'ABRIL DE 2010: 303 ANYS DE RESISTÈNCIA

Amb pena al cor pel record de la derrota, però amb alegria als rostres per recordar que encara som vius, que encara resistim. Ho escoltes, Espanya? Encara hi som! Ahir, 25 d’abril, ens tornàrem a manifestar, gent de totes les edats, pels carrers del centre de València que som valencians i que el nostre marc de referència són els Països Catalans; no més enllà. Unes 50.000 persones desfilàrem pels mítics carrers del Cap-i-casal sota el crit de: JA N’HI HA PROU!
Després, els mitjans de comunicació de Camps –Canal 9, la policia municipal...- diran que n’érem quatre gats; i a més a més diran que era gent vinguda de Catalunya. Doncs jo vaig tindre el plaer de saludar amics i coneguts vinguts de d’Algemesí, de Catarroja, d’Albal, de la Pobla de Vallbona, de Torís... de l’Alcoià, de la meva Vall d’Albaida, del Comtat, de... moltíssims racons del País Valencià. Un país que es resisteix al seu extermini per part dels imperialistes ponentins.
Ps. Jo anava, com a membre de l’Associació d’Amics de la Universitat Catalana d’Estiu, amb la pancarta representativa i, per tant, només vaig poder fer les fotos des del mateix cor de la manifestació.

divendres, d’abril 23, 2010

LA ISETA: MENJAR MÉS QUE UNA REVOLTA DE RIU

“Però com t’has clavat en aqueix negoci, home, si això menja més que una revolta de riu; et quedaràs pelat”. “Si és que amb la parella a qui s’ha unit ja ho té clar, ja; eixa persona menja més que una revolta de riu”.
Expressions d’aquest tipus...
Cliqueu ací.

dijous, d’abril 22, 2010

41 FIRA DEL LLIBRE ( VALÈNCIA)

Demà divendres 23 a la vesprada i el diumenge 2 de maig al matí estaré signant llibres a la Fira del llibre de València (Jardins de Vivers) a la caseta 46-47 Llibres de Sento.

dimarts, d’abril 20, 2010

diumenge, d’abril 18, 2010

RAMON GUILLEM. 30 ANYS DE POEMES.

El divendres 16 d’abril a la casa de la cultura de Catarroja se celebrava l’acte que homenatjava la trajectòria poètica (30 anys) de Ramon Guillem, un dels millors poetes actuals dels Països Catalans, oferit per diverses entitats, per un grup d’escriptors i pels amics.
Em ve al cap de seguida el títol d’un poema que vaig penjar fa poc: Ubi Sunt. Sí, on eren els mitjans de comunicació? On era Canal 9 (possiblement preferiria Bertin Osborne –molt valencià ell– o donar-se autocomplaença política dient com és de meravellosa la CV (País Valencià). On era la TV3? No oblidem que estem parlant d’una primeríssima veu per a la cultura catalana. Solament el periòdic digital L’informatiu se’n féu ressò en la prèvia de divendres. Bé, si no el recolzaren les entitats polítiques –cal dir que l’ajuntament li cedí la casa de la cultura; tot i que algun polític catarrogí s'hi va veure-, sí que ho feren els escriptors, tant els que hi assistíem –jo no hi podia faltar, tant com a escriptor, com a lector seu, com a amic, i perquè era l’encarregat de presentar l’acte–, com els que excusaren l’absència; però sí que vull remarcar un parell d’absents: Isabel Robles i Jaume Pérez Montaner que com ens havien dit uns dies abans estarien a Brussel·les, però que a l’hora de l’acte llegirien un poema de Ramon a la Grand Place. Doncs així ho feren i ens enviaren per mòbil una foto mentre el llegien.

Em vaig permetre el luxe de començar l’acte recitant un deliciós poema de Ramon Guillem.

NO RES

Un calfred d’ocells.
Unes ales de febre.

El miratge de la neu
en les teulades de l’estiu.

El vol de llamp dels esquirols.
El soroll de la llum.

Les campanes del gebre
en les torres de l’alba.

Una mar en guaret.

No res,
només uns ulls.

Solatge de sols, 1999
Ed. BROMERA

Parlar de Ramon Guillem és ineludiblement parlar de poesia; perquè Ramon Guillem és poesia; Ramon Guillem és poesia fins i tot quan fa prosa. Només ens cal llegir dues obres narratives seves tan allunyades en la temàtica i en la intenció com són L’angèlica i A foc lent per adonar-nos de seguida que la poesia està regint tot el registre lingüístic i està enfocant i dirigint el tremp literari de la seva prosa.
Però la poesia és la música feta paraula i d’això Ramon Guillem és un mestre; i no ho és solament per la gran quantitat d’encertadíssimes cites de cultura musical que amaren els seus llibres, sinó també, i sobretot, perquè ha sabut amarar els seus versos d’eixa melodia harmònica que s’amaga darrere de les paraules fent que la lectura dels seus poemes siga una cantata de reflexions que alimenten la pensa del lector i li multipliquen polièdricament les sensacions.
Ramon Guillem és un poeta hedonista, un poeta que s’alimenta dels petits plaers de la vida i ens els transforma en joies literàries perquè els gaudim amb ell. Però, com no podia ser d’altra manera, la mort també ens esguita en moltes de les seves composicions; Eros i Thànatos planegen sovint per la seva obra.
Però si la poesia és la música feta paraula com hem dit més amunt, també podem definir la poesia com la paraula feta música. I això és el que han sabut veure tot un seguit d’artistes que li han donat nova volada als versos de Ramon Guillem transmutant-los en cançó; i que molts d’ells ens acompanyaren la nit de divendres.
· Miquel Gil: En el disc Orgànic és on apareix el poema Un silenci. · La Coral Polifònica de l’Agrupació Musical La Lírica de Silla que interpretaran el poema Arriaga del poemari L’hivern Remot que musicà Josep Vila (director de l’Orfeó Català).
· El grup Naia. Per cert, encara que ells interpretaran Mirall d´aigua al disc hi ha un altre poema seu: Albufera.
· Carles Pastor, que dins del seu tercer disc està treballant 10 poetes valencians actuals i hi ha inclòs el poema Síndrome d’abstinència del poemari Maregassa.
· Un altre compositor que ha musicat poemes seus és Vicent de Miguel: Si t´oblide és una cançó per a veu i piano basada en el poema Pou i espill del llibre Solatge de sols.

divendres, d’abril 16, 2010

LA ISETA: CONTEN MÉS MENTIDES QUE ALENEN, I ALENEN MÉS QUE UN PORC.

Una de les característiques dels porcs que primer ens salten a la... oïda és el ronc que fan. Amb molta freqüència estant emetent roncs; quasi que és un continu grunyir i roncar. El so es produeix perquè quan alenen l’aire que els ix dels pulmons troba obstacles en els conductes nasals i surt majoritàriament per la boca.

Si vols continuar amb l'article, clica ací.

dijous, d’abril 15, 2010

UBI SUNT

On és la imatge pura
que puja al cim de la llum
i ens és retornada en pluja,
convit de lluernes joguinaires?
On és la paraula perfecta
que li estalvia preguntes al cor
i deixa que l'home descanse,
aigua blana d'eufonies?
Combat amatori
el de l'ull i la canya.

dimecres, d’abril 14, 2010

JOGUINA LITERÀRIA


Avui he descobert un nou blog on es convoca un concurs amb motiu de Sant Jordi: els participants han d'escriure un microconte (màxim 50 paraules) on aparega el títol d'una obra i el seu autor, i que no estiga relacionat amb la temàtica d'aquesta obra. Ací podeu trobar més informació. Aquest és el text que jo he preparat.

Era molt bo amb la fletxa. Tots deien que el fill de Blanca acabaria sent un campió si s’ho prenia seriosament. Sa mare el buscà per casa i pel jardí i no li contestava. Joanot! Res. Baixà al mar, torrella passada, i el trobà assajant, tirant al blanc amb l’arc.

dimarts, d’abril 13, 2010

Manel Alonso i Català: Si em parles del desig

He rebut del poeta i amic Manel Alonso i Català la següent tramesa que em ve de gust compartir amb tots vosaltres:
Apreciat Francesc:Després de l’aparició el desembre de 2009 a l’editorial Agua Clara del llibre de poesia “Correspondència de guerra” que Josep Antoni Fluixà al pròleg definia com un llibre combatiu i atrevit, és un plaer per a mi presentar-te aquest mes d’abril un segon llibre de poemes editat en aquesta ocasió per Onada edicions “Si em parles del desig” prologat per Josep Manuel Sanabdon, es tracta d’un poemari de marcat caràcter eròtic. Per a què faces un tast, en col·laboració amb el fotògraf Vicent Salvador i Llopis i l’amic Ximo Gimeno he preparat un petit vídeo. Espere que t'agrade.

diumenge, d’abril 11, 2010

HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ


A tall d’homenatge al jove lluitador Guillem Agulló, que fou assassinat la matinada de l’11 d’abril, ara fa 17 anys, a Montanejos, per una mà covarda plena de navalla traïdora, deixe el poema que vaig fer en el seu dia al jove burjassotenc.

A GUILLEM AGULLÓ

Et sobrava força
i t'ha faltat vida.

Gladiador anacrònic d'una època
que no entén de cavalleries,
eixires del cor de la terra,
lliure com la llum
que banya de colors
la gent del teu poble,
i fardatxo de llom llistat
t'encimbellares a la roca de l'estiu
ple de jovenesa
per servar el noble batec de la llavor.

Et sobrava força
i t'ha faltat vida.

Però la nit estengué
un esmolat mant de foscúria
sobre el teu rostre
i l'òliba assassina es llançà
en vol rapinyaire,
des del seu amagatall d'odi,
contra la tendra sang
i enterbolí els colors
d'una immensa polseguera.

Et sobrava força
i t'ha faltat vida, Guillem.

També penge la maqueta musical que el cantant Carles Pastor ha fet per incloure-la en el seu nou treball on musica 10 poetes valencians actuals. És només una maqueta casolana que encara no ha passat per l’estudi d’enregistrament, on indubtablement creixerà en llustre musical. Tinc permís del cantant, qui també es vol sumar així a l’homenatge, per tenir-la penjada durant dos o tres dies; després la llevaré i haurem d’esperar que el disc estiga acabat amb tots els treballs.

EL GRAFFITI DE L'ABSÈNCIA

Com un punyal enverinat al ventre
t'estacaren la torreta de ciment
en la geometria indòmita de la pell,
però serp atàvica pelmudares
en heura novella i enfiladissa.
També el crit de natura
de fulles descarades i tiges filaneres
feia nosa a l'ull de quitrà
i de bell nou et sacrificaren.
Tanmateix, continues regalant-nos
en una revenja adolescent
el graffiti de l'absència.

dijous, d’abril 08, 2010

dimecres, d’abril 07, 2010

ENTREVISTA DE RÀDIO

L’altre dia, l’amic Joan-Carles Martí del blog Extrem sud del País Valencià ens regalava un valuós document sonor del parlament que va fer a Girona en els actes del I Congrés de Serveis Lingüístics del Territori de Parla Catalana. Em va resultar curiós haver d’afegir to i timbre a una lletra que vaig llegint des de fa temps. Doncs avui sóc jo qui es despulla perquè podeu fer el mateix exercici de posar una carcassa fònica al blog de Uendos.
És una entrevista radiofònica que em féu el 29 de març Arena Garcia de Ràdio San Vicente d’Alacant per al programa d’escriptors valencians.

dimarts, d’abril 06, 2010

Entrevista a l'escriptor JOAN OLIVARES

Foto de la nit temàtica boletaire de 2009
Són unes quantes les entrades que he penjat sobre Ca Les senyoretes d'Otos parlant dels encontres i nits temàtiques que s'hi fan en aquest hotel rural que regenta l'escriptor valldalbaidí Joan Olivares i la seva família. Ha temps arrere vaig dedicar un dels meus Homenots al lloc que per les especials característiques i virtuts s'ho mereix. Ara, el periòdic digital L'informatiu acaba de publicar un sucosa entrevista a Joan Olivares que paga la pena llegir. I és que La Vall d'Albaida, malgrat els vents en contra que bufen, és una comarca que lluita per mantenir la dignitat que ens pertoca. Per gaudir de l'entrevista, feu clic ací.

dilluns, d’abril 05, 2010

ENTRE EL SÒL I LA SOLA

Estava predestinada a ser elegida. Des de feia molt de temps, potser més de dotze llunes -tot un cicle- que m'havien escrit la planeta. Em criaren molt sana junt a d'altres germanes. Però em triaren a mi perquè no tenia cap defecte. Era la que més vida tenia, la d'un verd més digne. Em portaren amb d'altres elegides perquè ens tractaren adequadament; massatges, banys de calor i de fum. No ens privàvem de res. En acabant ens vestiren amb la major elegància. Recorde que fórem vint les que viatjàrem juntes.
Un bon dia, unes mans ansioses començaren a traure'ns. Ara una, al cap d'una estona una altra, i ja no tornaren mai més. No sé què haurà sigut de les meves amigues. A mi em pessigaren quan ja només en quedàvem tres o quatre a la caixeta.
Se'm consumí ple presses, com si li anara la vida en cada xamada. Se'm féu fum en unes engolides i se'm llançà al terra, a la grava, menyspreant-me com si no haguera complit el meu deure, com si només fóra fum. Ara, només una burilla sense orgull; vivint entre el sòl i la sola dels caminants.