dimarts, de març 22, 2011

Dia Mundial de la Poesia: Recital multitudinari al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València


(Foto de Las Provincias)


La Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va reunir anit una cinquantena de poetes en castellà i en català per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Convocats i dirigits per les poetesses Isabel Garcia Canet i per Begonya Pozo, un per un, per ordre alfabètic, anàrem passant per l’altar major de la capella: Josep Ballester (llegí un poema de Maria Beneyto que fa pocs dies ens deixà un poc més orfes), Antonia Cabanilles, Mari Carme Arnau, Vicent Berenguer, Iolanda Bonet, Francesc Bononad, Lucía Boscá, Iván Brull, Antonio Cabrera, Ana Calero (llegí en alemany), Xelo Candel, Guillermo Cano, Lorena Cayuela, Pere Císcar, Mercè Climent, Rafael Correcher, Elena Escribano, Feri (recità en persa), Jesús G, Vicente Gallego, Isabel García Canet (en francès), Marc Granell, Ramon Guillem, Irina Ionescu (en romanès), Rubén Luzón, Katarina Markus (en serbi i eslové), Alicia Martínez, Francesc Mompó, Jaume Pérez Montaner, Àngel Montesinos, Eusebi Morales, José Morán, Vicent Nàcher, Joan Navarro, Carolina Otero, Vicent Penya, Josep Picó, Begonya Pozo, Isabel Robles, Lluís Roda, Luci Romero, Mari Carmen Sàez, Encarna Sant-Celoni, Marta R. Sobrecueva (anglès) i Eduard Verger.

Com que l’acte homenatjava la poetessa Marta Pessarrodona, alguns poetes llegiren versos d’ella traduïts a un grapat d’idiomes: anglès, francès, alemany, servi, eslovè, persa, romanès... La resta llegírem composicions pròpies o d’algun altre poetes que haguérem triat.

Diverses llengües, diverses veus, diversos tons, però una sola intenció: l’amor a la poesia. València ahir, per damunt de la misèria cultural a què l’ha condemnada el govern de Francisco Camps, es va amarar de poesia; i com era d’esperar, les càmeres de Canal 9 no hi eren. Per a què, si el govern valencià no té cap tipus d’interès en la cultura que es fa al País Valencià? Per TV3 tampoc no ho veurem perquè pel nostre bé el Pare Comunitatis ens impedeix rebre les emissions. “Llàstima de país”, que diu un vers del poeta Jaume Pérez Montaner.

I si les autoritats ens havien reduït a la invisibilitat, alguns de nosaltres els tinguérem unes paraules de record i d’altres com el poeta Jesús G, ens regalà una magnífica composició dadaista on sota la tècnica de la deconstrucció sil·làbica i fònica retia un antihomenatge a Rita Barberà (per veure'l prem ací).

Per acabar, Rafa Xambó ens regalà un parell de versions dels sonets de William Shakespeare traduïts al català per Txema Martínez.

Un vi d’honor oferit per la Universitat sota les arcades de dalt del magnífic edifici i sota l’amatent mirada de Lluís Vives donà per conclòs el Dia Mundial de la Poesia.

Algunes instantànies de l'acte:


2 comentaris:

Jesús Ge ha dit...

Gracies, Francesc.

Sandra D,Roig ha dit...

Enhorabona, la teva crònica traspua emoció!