Aprofitant que dissabte celebren Sant Ovidi a Ca les senyoretes d'Otos, us deixe un vídeo en què Ovidi ens recità en un sopar el poema d'Estellés M'aclame a tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
4 comentaris:
Que gran homenot l'Ovidi!!!
Quina llàstima amb la falta que ens fa...
Una abraçada!
FRANCESC
Gràcies, Francesc. Ovidi sempre serà en nosaltres. Amb les seues pròpies paraules o amb les dels altres. Salut!
No sé on vaig llegir un dia que la veu d'Ovidi és la música d'Estellés. La frase és tan certa i tan redona que no caldria afegir res més, però jo vull, en vespres de Sant Ovidi, evocar també al poeta, al cantant, la seua heterodoxia, la seua honestedat.
Vull recordar la seua timidesa i la seua ironia, la seua convicció i la seua ràbia. Vull retrobar-me, de nou, amb l'artista, el cantant, el pallasso.
Francesc, Vicicle, Pep, tot el que es faça per mantenir viva la memòria dels nostres prohoms serà mantenir viva l'esperança per aquesta terra; i un acte de justícia.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada