diumenge, de març 27, 2011

MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA CONTRA LA CORRUPCIÓ DEL PP


Ahir, 26 de març, vaig estar en la manifestació que se celebrà pels carrers de València contra la corrupció política que ja fa massa anys que estem suportant els valencians per part dels polítics de la Generalitat Valenciana, començant per Francisco Camps i passant per Costes, Fabres i tuti quanti.

Dos sentiments encontrats: d'una banda em vaig alegrar de veure que hi ha molta gent que comença a mobilitzar-se (més de 60.000 persones eixírem al carrer), de l'altra, pense que els partits polítics de l'oposició no estigueren a l'altura de col·locar mig milió de manifestants -ja sé que la convocatòria no la feia cap partit, però sense alçar cap pancarta partidista s'hauria d'haver mobilitzat la ciutadania consciencejada i farta que li roben la llibertat, els diners i la identitat.

Dos sentiments més encontrats: d'una banda també em vaig alegrar que no es cometera cap acte reprobable que ens pogueren tirar en cara; de l'altra, em va semblar moltes vegades que en lloc de ser 60.000 ciutadans cabrejats i bramant contra la corrupció pareixia moltes vegades que anàvem en processó, de tan civilitzats com marxàvem.

I encara dos sentiments encontrats més: d'una banda les molt modernes batukades donen marxa als moviments -i això està bé-, però d'una altra, es mengen tot l'espai auditiu i no hi ha lloc per a res més; les consignes i la resta de música valenciana (dolçaines, tabalets, minibandes) resten anul·lades. Caldria una mica d'organització en aquestes macromanifestacions -perquè sembla que al PP no ens el traguem de damunt ni amb aigua bullint. Cal que els bramb de "President a Picassent", "Camps dimissió" o " Xorissos Gürtel i Bosses Buiton" ressonara més pels carrers de la maltractada València.




Ps. Una anècdota: al llarg del recorregut pel carrer de les Barques, algunes senyores vestidetes de diumenge, amb una sabata en cada peu, ens increparen dient-nos "rojos" i d'altres floretes que no sentia molt bé. Espere que no els haja donat un subet, perquè les dones semblaven molt afectades i alterades.

4 comentaris:

Arlequí ha dit...

Em sembla molt bé que féssiu aquesta manifestació. Sembla que ahir fou dia de tals activitats perquè a Gran Bretanya també van sortir al carrer. Ara cal que això es tradueixi en un canvi a les urnes... Endavant ses atxes!!!!!

XeXu ha dit...

Aquest és el camí, les veus s'han de començar a sentir, encara que a qui interessa entri per una orella i surti per l'altra. Quedant-se callats segur que no es soluciona res. Teniu el problema de tants altres llocs, les alternatives de govern no són millors, l'únic que fan és fregar-se les mans, perquè en el cas poc probable de que guanyessin, serien ells els que podrien sucar i pescar en 'rio revuelto', que es diu. Malgrat això, que el món sàpiga que no passeu per alt les malifetes del president i la seva camarilla, que això no ha de ser una república bananera, per més que ho sembli. Ah, i respecte a l'anècdota final, malauradament ja saps que és la visió de molta gent, de la majoria dels que es van quedar a casa. Però bé, mica en mica s'omple la pica.

Carme ha dit...

Sovint passa això dels sentiments encontrats, tal com dius, (al menys a mi) però l'important es que hi fóssiu i que la gent es comenci a mobilitzar.

Francesc Mompó ha dit...

Senyoreta Valls, Xexu, Carme, cal ser encara més incombustibles que ells. Som fang d'aquesta terra i no volem que se'ns trepitge.
Salut i Terra