Mari Carmen Sáez, el poemari Illa retrobada
Rafael Escobar, el recull de contes: Històries espectrals
Francesc Mompó, el poemari De la fusta a l'aigua
Jordi Colonques, la novel·la Món animal
Josep Vicent Martí, batle de Puçol
Ahir tingué lloc la presentació dels premis 2009 i 2010 vila de Puçol patrocinats per l'ajuntament i editats per l'editorial Onada.
A l'acte, on cada autor féu uns cèntims de l'obra premiada i el senyor batle lloà la tasca creativa i la importància d'esdeveniments com aquests per a la cultura del País, assistiren escriptors, polítics i ciutadans interessats en la literatura en català.
Després, l'actriu d'Ontinyent Mariues ens regalà el seu espectacle d'humor: un monòleg on el riure era el principal convidat.
6 comentaris:
Senyor Valls, entre promocionar escriptors valencians, i escriure llibres no pares eh! Els de la teva terra viviu molt bé!
Senyoreta Valls, el que passa és que al País Valencià alguns, a força de resistir, hem creat anticossos i ja som immunes a moltes coses; però li assegue que no corren els millors vents per a la cultura catalana. És més aïnes al contrari, intenten fer-nos invisibles; quan no, ofegar-nos.
Bon cap de setmana.
Salut i Terra
Bon dia.
Enhorabona per la tasca del teu bloc i molts ànims per continuar.
Davant la necessitat que totes les persones llisquen (ja saps: criteri, cultura, llibertat...) he començat una croada (busca'm un sinònim): aconseguir que quan entrevisten un futbolista hi haja una pregunta: quin llibre està llegint?
D.
Francesc, el meu comentari no volia incomodar-te, simplement era un compliment per tota la tasca que fas sempre de difondre escriptors, incloent-hi a tu. Sempre cal lluitar perquè la nostra cultura segueixi endavant amb les noves generacions, al marge de si bufen vents en contra o a favor.
Bon diumenge!
Visca la cultura, sou collonuts!
Senyoreta Valls, no m'incomodes en absolut. No sé si la meva resposta dóna aquesta impressió, però et ben assegure que sempre ets ben vinguda a ca uendos, que intenta ser una finestra de la cultura catalana que fem a València.
Una abraça, Roser.
Salut i Terra.
Zel, moltes gràcies, hi estem donant guerra.
Publica un comentari a l'entrada